28.8.08

PASSEIG NOCTURN

Després d'unes tertúlies acompanyades d'uns tastets d'absenta, a dos de tres ja estava a casa. Una bona hora per una nit de finals d'agost en la qual l'endemà no treballes. Temps encara de llegir mitja horeta i, adormin-te a les tres, a mig matí ja et pots llevar i fer una mica de feina a casa, que en tinc bastanta. Però la mitja horeta es va allargar. Vaig llegir el primer capítol de Camí de Sirga, de Jesús Moncada, però el que em venia de gust era polir-me el dos primers capítols d'El Fumador, de Cesc Traquell; la novel·la del meu avi que mon pare està transcrivint a format digital. En tenia els dos primers capítols impresos i m'hi vaig posar fins a dos de cinc. Al tancar el llum no podia adormir-me. La lectura no m'havia estimulat la son, com altres vegades, i la foscor no em proporcionava el llençol que substitueix el de cotó en les nits d'estiu vóra mar. Tot plegat, conseqüència del canvi climàtic. Ai, no, del canvi d'horari. A l'anar cap a l'oest, el que em va passar és que clar, a les 8 del vespre per mi ja eren les 4 de la matinada, i ja anava tirat de sol, vull dir de son. Això durant els primers dies. Al tornar cap aquí vaig pensar "mira, el jet lag podríem dir que ens l'estalviarem". Res més allunyat del que m'he trobat. Em torbo que vaig amb l'horari del Yucatan, on estava la setmana passada. Això vol dir set hores menys. De manera que a les 4 de la nit encara vaig amb el xip de les 9 del vespre. I no puc dormir. I com que m'adormo tard, em llevo tard i no enganxo el ritme del GMT +2. Una collonada. Aviam si avui, després de 4 dies ja per aquestes contrades, ja puc adormir-me amb més facilitat.

Al no poder dormir, vaig decidir sortir a fer un vol per la Tiana nocturna. Eren quasi les cinc. El silenci a aquella hora és quasi absolut, però no total. Acabant els últims esglaons que m'escupen al carrer, sento uns xiscles que no identifico. De nit sovint sents baralles de gats, però allò no era un gat. No sé què era, però em va recordar a un ocell que les nits de final de primavera i d'estiu sento des de casa. Els mateixos crits però accentuats, talment com si l'estiguessin torturant. Hasta feia una mica de basarda. Enfilo carrer Telèfon avall, en direcció a la Riera, i el silenci és troncat per uns estossecs del pescador que sovint veus passejant el Menut. Potser un cop d'aire massa fred. Viu a la cantonada i se'l sent estossegar des del llit. Carrer Telèfon més avall, arribant a St Valentí, un veí es tira un pet nocturn. Quin ensurt! I quina rissa. Encara al carrer Telèfon, més avall, em saluda el respirar d'un gos treient la llengua. No m'arriba a bordar. Riera avall sento algun lledruc en alguna masia i de cop i volta, uns espersors que comencen a regar. Més lluny, Camí dels Francesos amunt, passa un cotxe envelat, no sé si fugint de la nit. Sorolls nocturns d'aquesta Tiana adormida parcialment. També hi ha aquesta Tiana desperta a altes hores de la matinada. Aquesta Tiana de xiscles inclassificables, d'estossegs mariners, de pets estridents, de gossos atents, de regs intermitents. Ja es fa fosc. Aviam si avui tinc més son.

Fins ara

3 comentaris:

moi de tiana ha dit...

sí, jo auest estiu l'he sovintejat bastant, per no dir molt, la tiana d'auestes hores...
imola, mola molt, sí
ah, i lo del jet lag, jo avui en porto un de la hòstia!!
després d''això, més d'un mes fent aquests horaris de calor que et fan viure de nit i dormir durant el matí, a les hores de més sol i tal, no sortir de casa fins que comença a caure el sol, pues clar, avui m'he llevat a les set de la matinadai quina set, i cap a son tiriti, clar i clar, quina son amb aquest vaivén d'horaris...
vinga, fins ara!

vncksjhf

Anònim ha dit...

Ja m'agradaria a mi passejar per Tiana a altes hores de la matinada... bé, un dia o dos...a tot estirar tres dies, tres vegades, ja tinc una edat per anar a deshores baixes...
Per cert, m'han dit ke venen uns kits contra el jetlag...

TT

Anònim ha dit...

Relat excel.lent, felicitats. Em recorda coses de Pla, caminant de nit per Cadaquès sota les glopades de tramuntana, i d'altres de Proust.