3.8.08

BOSTON, MASSACHUSSETS

Be, ja hem arribat a terres nord-americanes. Avui potser comencem a ser mes conscients que estem aqui, ahir amb el jet lag i el cansament i tal... Diguessim que avui m'esta flipant mes.

Ahir, a l'anar a dormir, calculo que portava unes 70 hores de les quals n'havia dormit unes 7 o 8, de les quals 3 o 4 de mala manera a l'aeroport d'Amsterdam i a l'avio. Vam arribar a la capital holandesa a quarts d'onze i vam agafar un tren cap al centre, cap a la Centraal Station. Vem anar a fert una cerveseta tot menjant-nos els dos bocatets que ens quedaven dels que ens havia fet la Montse. Una passejos pel Red District tot gaudint de l'espectacle de les prostitutes exhibint-se en aparadors (ho havia vist el 2001 amb la Roser, pero de dia i mai de nit). Hi havia un ambientillo bestial, pero jo estava realment fet pols. M'havia llevat a les 6 havent dormit tres hores i ja passavem de la mitja nit. A dos-quarts de quatre vem agafar un tren cap a l'aeroport, on vam arrribar-hi cap a les quatre per esperar-nos fins a dos de set, quan teoricament embarcavem. Si si, a dos de quatre vem poder agafar un tren cap a l'aeroport. Us ho imagineu, aixo, a Barcelona? Jo tampoc.

Vem acabar embarcant a dos de vuit i vam sortir amb un quart d'hora de retard, pero tot i aixo al final vem arribar abans d'hora a Boston. Abans d'embarcar, un control exhaustiu perque volavem amb una companyia nord-americaca, North West Airlines. Preguntes com ara "qui va fer la maleta?", "estaveu sols quan vau fer la maleta?", "qui us va portar a l'aeroport?", "qui va pagar els bitllets?", "com els vau pagar? credit card?..." trinco-trinco li anava a dir jo.

El vol molt be, no especialment pesat, en part perque amb el cansament vem poder anar fent dormidetes. Van ser set hores i mitja mes o menys d'estratocumuls i estratocumuls i estratocumuls. La putada: no vam poder seure junts. A l'anar cap a Amsterdam ja ens va passar, pero vam poder demanar-li un change a una noia i vam poder seure amb el passadis entre mig. Pero ahir, no. Ella estava al davant del seient del meu costat... A l'arribar, una miqueta de cua pel control d'immigracio, pero la cosa va anar molt be. A diferencia del que ens esperavem i del que ens havien dit, no ens van fer cap pregunta com a la majoria de l'altra gent. Van procedir amb el putucol del passaport, ens van fer col.locar els dits en un aparetet que ens pillava les empremptes tactils, i cap a fora. Encara faltava el control de maletes, pero ens van fer sortir directament. En el primer cas, quan el Donovan ens mirava el passaport i tal, suposem que en part com que va veure a les targetes que vam omplir a l'avio que anavem cap a Wayland, va dir, que passin. Wayland es un suburbi de Boston on hi viu gent de pasta. No tothom, pero venint cap aqui flipes amb algunes mansions. Suburbi s'ha d'entendre amb la connotacio contraria que li donem a Europa o al menys a Espanya. A la que surts de Boston, de cop tot comensa a ser verd i nosaltres estem al mig del bosc. Volia penjar fotos, pero la Laia no va agafar el cable per passar-les i l'ordinador no accepta la targeta, sino en aquest post ja podrieu veure on estem instal.lats. De lujo!

Vem arribar sota un cel entrenyinat per cirrustrats, encara amb ressol. Vem fer un banyet a la piscina i vem dinar sota uns altoestrats que s'anaven espessint. "Podem dinar tranquils, encara trigara dues hores a ploure", vaig sentenciar ni corto ni perezoso. I efectivament: a les tres i poc comensava a ploure. La meva primera previsio als Estats Units i la clavava! La plugeta del principi es va convertir en xafecs tempestuosos al llarg de la tarda, tal com haviem vist que passaria mirant el radar. Entre aixo i el cansament i la complicacio logistica, vem decidir que no aniriem a veure el Bruce. Una llastima, pero era una mica forsat. Em va encantar la benvinguda. Arribo, i la primera tarda ja em regalen ruxiats i tempestes que ens van deixar 19 litrets al pluviometre que he instal.lat al jardi.

Vam anar al Mall d'aqui al costat. Es una especia de Maquinista, un centre comercial d'aquests que t'hi cagues amb botigues i tal. Una Catedral del Capitalisme com deia el Gabriel, un dels emfitrions. Una bona manera d'entrar en contacte amb la capital del capitalisme que es aixo dels Estats Units de les Ameriques. Em vaig comprar uns Levi's rebaixats per $20, una 14 euros, que aram ateix estranare. A part d'algunes rebaixes puntuals al llarg de l'any, les botigues aqui tenen rebaixes constants. Vaig adquirir tambe uns pantalons curts, que per la calor de New York i Washgnigton m'aniran de puta mare, i un polo.

Ens hemm llevat cap a dos de deu. Bastant descansats i amb un cel vriable, a estones una mica blau amb nuvoaldes, a estones una mica mes tapadot. Tot esperant ruixats i mes tempestes a aprtir d'aquest migdia, ens n'anirem cap a Boston a fer una mica de museus. Ara son les 10:52 del mati, les 16:52 a Catalunya. Encara anem amb una mica de Jet Lag, esclar, pero molt millor que ahir.

Com haureu vist, no tinc ni accents ni ces trencades, me sabe mal.

Fins ara

8 comentaris:

marçal guasch ha dit...

Ei tio,
veig que tot molt bé no? T'anava a dir que el num de tlf que et vas endur si és que te'l vas endur és el 9172940430.
Ahir vem chapar el tiriti i vem anar al chiringo. Tot b!
Bon viatge.

Abelunimbus ha dit...

Ei de puta mare, si. Aquesta tarda hem anat a descobrir una mica Boston i dema mes. Molt maco. Dimarts cap a NYC. El telefon de puta mare perque ens han deixat una targeta ells, merci!

moi de tiana ha dit...

boston,
massachussets

i lu del pluviòmetre
haha, no sabia que te n'havies endut un, com qui s'endú el carregador del mòvil...

venga, cuideu-vos,
a l'aúpa!!

jordi cerdanya ha dit...

Molt bó lo de les previsions a "IUESEI", realment estan molt be les encertades teves.
Que tinguis molta paciència amb els museus, ja que com tot son ENORMES

moi de tiana ha dit...

i lu de la canícula!!
en ací mos ha re-fotut unes calors, i encar mo les està fotent...
plena canícula!!

lia ha dit...

boston massachussets!! que be, quina bona arribada, amb la plugeta i tot, aqui molta calor...canicular, ja ho diu en moi!! passeu-vos-ho molt be!! una abrasada i petons!

Josep Maria ha dit...

Massachusetts... Quina sort, Abel... Espero que no marxis d'aquest State sense haver passejat per les llargues platges de sorra de NANTUCKET ni haver visitat, una miqueta més al Nord l'illa de MARTHA'S VINEYARD... El port de Vineyard Haven... I si vas a GLOUCESTER, pregunta per la PERFECT STORM: "The Perfect Storm is a non-fiction book written by Sebastian Junger. The book is about the 1991 Halloween Nor'easter that hit North America in October 1991, and features the crew of the fishing boat Andrea Gail, based out of Gloucester, Massachusetts, who were lost 575 miles (925 km) at sea during the severe conditions while fishing for swordfish. Also in the book is the story about the rescue of the crew of the sailboat Satori in the Atlantic waters during the storm, by the US Coast Guard Cutter Tamaroa (WMEC-166)." Jo tinc el llibre de la Perfect Storm en spanish, és un relat impressionant, però també hi ha una peli sobre el llibre molt bona.
I, si pots, n'oblidis tampoc la visita a CAPE COD:"... recently named Coast Guard Beach the 5th best beach in America for 2007
The large area of water spanning from Plymouth to Provincetown, bordered to the north by Massachusetts Bay and enclosed by Cape Cod, is Cape Cod Bay; west of Cape Cod is Buzzards Bay. To the south lie Nantucket Sound; Nantucket and Martha's Vineyard (both large islands); and the mostly privately owned Elizabeth Islands in the town of Gosnold, of which the most populated is Cuttyhunk."

En fi, espero que acabis coneixent bé el paradís perdut on va néixer i viure John F. Kennedy...

Josep Maria ha dit...

Ah, per cert, a Boston pregunta per la història de John Adams, és força interessant...