30.5.08

DE MEDI AMBIENT 1

A part d'informar del temps, a 8TV m'encarrego també de l'el·laboració d'un espai de medi ambient. S'emet de dilluns a divendres cap a un quart de vuit o així (del vespre). Us aniré penjant algunes de les peces.

La primera, aquesta que es va emetre la setmana passada, si no vaig errat, sobre un vessament de fuel que va haver-hi a Pisco, a Perú, on alguns Mortimers van anar l'any passat amb Pallassos Sense Fronteres pel tema del terratrèmol. Us en recordeu?



Fins ara

27.5.08




La magnífica tempesta d'ahir a la nit, que ens va passar una mica de resquitlló, ens va oferir un bon espectacle de llamps i trons. Vaig fer alguna foto amb el mòbil, un n'ensenyo un parell.














26.5.08

I TU, QUÈ FAS?

L'excel·lent primavera d'enguany està fent que els pantans comencin a fer goig. Les pluges d'ahir han fet augmentar els cabals dels rius espectacularment, realment macos de veure baixar. Aquells que vulguessin anar a visitar l'esglèsia de Sau i no hi hagin anat, ja han fet tard. Tot i això i tot i que demà tornarem a tenir un bon episodi de pluges, els embassaments continuen baixos, però la situació crítica va desapareixent. Fixeu-vos el que ha costat arribar a aquest punt; hem necessitat una primavera exepcionalment plujosa i uns quants caps de setmana remullats. Siguem conscients tots plegats del problema endèmic de la sequera a casa nostra. Que tot plegat serveixi perquè fem un ús més racional de l'aigua.

De moment, us demano la col·laboració per un estudi sense més trascendència que la meva curiositat. Us demano que m'anomaneu alguna mesura d'estalvi d'aigua que porteu o hagueu portat a terme darrerament. Jo, per exemple, recullo l'aigua de la dutxa mentre graduo que em surti calenta i la faig servir pel vàter. Gràcies.

Fins ara

25.5.08

Quina primavera, mare meva. Sens dubte la primavera més plujosa que recordo. No dic que sigui la més plujosa de la meva vida, oju, sinó la més plujosa que recordo. Amb pauses, està clar, però les pertorbacions i el temps inestable han esdevingut el nostre pà de cada dia. Avui no m'esperava un dia com el que estem tenint. M'esperava un diumenge inestable, amb nuvolades però amb clarianes i ruixats i algunes tempestes. De tempestes no n'estem tenint pràcticament enlloc del país. Estem tenint un diumenge passat per aigua, un diumenge plujós, de plujes continades i cels totalment tapats. Un dia preciós, vaja.

Un dia així ja m'encanta caigui quan caigui. Però en diumenge, encara més. Esclar que m'agrada un diumenge com el de fa set dies, de inestabilitat com la que us descrivia, amb sol i nuvolades i ruixats i tempestes. I esclar que m'agrada un diumenge de sol solet i caloreta. Però un diumenge així, de pluja suau que va caient, amb aquesta verdor a tot arreu, amb aquesta sentor de pluja, amb aquesta fresqueta, amb aquest color que agafa tot plegat sota el gris fosc del Nimbostrat. En fi, preciós. I a sobre, mires el radar i veus que les pluges efecten tot Catalunya. I mires registres de pluja acumulada i veus molts valors al Pirineu i pre-Pirineu de 30 a 60 litres mentre va plovent i segueixen sumant-se litres. Perfecte. Es rega tot el país, no només plou a les capçaleres del rius, es reguen els boscos i els camps, i els pobles i ciutats, i a més plou al curs alt dels rius i els pantants seguiran omplint-se. Magnífic.

Clar que sap greu, per exemple, per l'Aplec del Cargol de Lleida i per altres aplecs i festivals vàris que se celebren. A Berga continuen de Patum, per exemple. I també hi ha gent que es casa o que fa la comunió o aquestes coses, i també els deu putejar, però aquesta aigua és com aigua beneïda. Un diumenge així no té preu.

Per qui no em sap greu és per tots aquells qui es lamentaven d'un altre cap de setmana amb pluja perquè no poden anar a la platja i posar-se morenos. Quins cullons! Quin egüisme! Escolta, que ja vindrà el sol i la calor i ja tindrem temps d'anar a la platja i torrar-nos de mala manera. Ho trobo increïble, de veritat. I encara més després que portem mesos i mesos parlant de sequera i de la necessitat de pluja. "Sí, ja ho sé que cal que plogui, però jo vull posar-me morena". Em fot de mala llet, aquesta actitud. I quan diuen coses tipus "quina merda de temps un altre cop"... Em sento toalment insultat, de veritat. Ja no pel bé comú que és la pluja, sinó a nivell personal. No sé, crec que és falta de sensibilitat. Nó és difícil de imaginar que a un tiu que es dedica al temps (sabent que som gent apassionada per la meteoroologia) li agraden aquest tipus de dies i ens podem sentir ofesos per una expressió tipus "puta merda de pluja!". I a sobre, demà, a aguantar més comentaris d'aquest estil. Sabent-ho, ja vaig preparat, i de mica en mica vaig curtint-me i aprenent a que no m'efecti, però costa. Tant de bi l'anticicló segueixi a Escandinavia tot el juny i continuem parlant da'questa llei de temps. Ja no perquè m'agrada i perquè convé, sinó per aquests que insulten el t emps inestable i la pluja. En tot cas, seguirem disfrutant de la tarda i d'aquesta situació de sud. Que la pluja ens acompanyi!



Aquí veiem les pluges a Catalunya a les 14:24. Havia parat de ploure en algunes comarques però ho seguia fent a moltes altres. Al Pirineu la pluja a vegades no és ben detectada.

Fins ara

24.5.08

PATUMAIRES AMB PARAIGÜES

Doncs sí, efectivament, al final els paraigües van aparèixer per primer cop a Patum. Per primer cop per mi, esclar, i entenent per Patum la Patum Completa de Corpus Cristi. Perquè entenent per Patum tota la Patum en si, doncs bé, els paraigües han aparegut cada dia em sembla.

Al llarg de la tarda va ploure bastant. 24 litres, concretament, en unes quantes hores. Les previsions finalment es van complir. Pujant cap a Berga vam anar passant per paisatges ploguts les darreres hores, amb uns cels impresionants. Els boscos del Bages respiraven estrats i els cereals presentaven un verd exhuberant. A l'arribar, la fresca era impròpia de Patum. Uns 14 graus. A la plaça el termòmetre de la farmàcia instal·lat fa uns anys en marava 17, lluny dels 22 o 23 de molts anys. La plaça de St Pere s'anava omplint a mesura que es feia fosc, més d'hora de l'habitual a l'estar més lluny del solstici i del meu aniversari. Els músics enguany tenien un tendal vermell que els protegia de la pluja. La pluja que ja havia aparegut, com dèiem, durant la tarda. I que va tornar a aparèixer al vespre. Tot arribant la Lia s'havia fixat amb un ruixat que s'acostava per ponent: "esperem que no ens arribi". Molt bona observadora del cel també, la Lia. I ella sabia prou que segurament arribaria. A les 21:21 començava a espurnejar i de cop va començar un ruixadet poc intens però suficient com perquè els barrets patumaires servissin no per protegir-se del foc sinó de la pluja. La plaça es va omplir de caps sota barrets amb algun paraigua entremig. Els paraigües van aparèixer sobretot a les escales de l'Església, un excel·lent palco per disfutar de la Patum lluny del foc i veure des de l'altura els balls de les diferents comparses. Faltaven pocs minuts perquè el tabaler donés el patum de sortida. I a dos-quarts en punt continuava el ruixadet. Els turcs i cavallets van ser sota la pluja, una estampa ben curiosa i maca. I totalment desconeguda per mi. Sortosament, al cap d'uns deu minuts va parar i la pluja no va tornar a fer acte de presència. A les tres en punt, amb la plaça acabant-se de buidar, el termòmetre marcava 13 graus. De la boca ens sortia bhau. Una fresca impròpia de l'època.

Ho dèiem, aquest any la pluja era més proable que mai. M'agrada que apareixés però que no deslluís la Festa. L'any que ve, 11 de juny. Queda més d'un any.

In Memoriam al patumaire mort dijous després del primer Salt de Plens.

Fins ara

21.5.08

PATUMAIRES AMB PARAIGÜES?

Queden poc més de 24 hores, concretament 27, perquè el tabaler comenci amb el Patum-Patum i amb les primeres notes de la banda comencin les més de 6 hores d'eufòria i follia desenfrenada. Demà és el dia més esperat de l'any. Ja fa mesos que anem dient "d'aquí a 3 mesos Patum", "d'aquí a dos mesos Patum", "un mes just i Patum", "tres setmanes i Patum", "dos setmanes i Patum", "la setmana que ve Patum!". I avui ja diem "demà Patum!". Sembla increïble. Increïble com passa de ràpid l'any i increïble les ganes que tenim que arribi Corpus Cristi per anar a saltar amb les comparses a la Plaça St Pere corulla de folls. Increïble com l'esberament prepatumístic va augmentant a mesura que ens acostem a la data. Quasi bé ja salto només de pensar-hi! I el millor de tot, que cada any torna. Com va dir la Lia un any tot anant a fer el pica-pica post-tirabol, la Patum, des que s'acaba ja està tornant. Una gran veritat.

Aquest any l'espera ha estat més curta, doncs la Patum cau més d'hora que mai. Serà la meva onzena Patum consecutiva. Des del juny del 98, la meva primera, no hi he faltat cap any. I com a molt aviat havia caigut en 30 de maig. Però enguany, tot plegat ha anat més d'hora i la Patum se'ns presenta al calendari en 22 de maig.

En aquests deu anys, mai ens ha plogut. Potser un any va fer quatre gotes a la tarda, però mai hem hagut de patir pel temps. Enguany, la cosa és diferent. A part que les previsions continuen indicant que demà, a diferència d'avui, els ruixats i les tempestes a la tarda seran freqüents a bona part de Catalunya (incloent-hi, esclar, el Bergadà), doncs a part del que diuen els mapes, aquest any la possibilitat que ens plogui per Patum ve donada per dos factors:

a) D'entrada, el fet que caigui al maig; ja se sap que al maig cada dia un raig i que al juny, la falç al puny. Sabem, doncs, que al maig tenim més porobabilitat de pluja que al juny.

b) Per un altre cantó, la pròpia primavera d'enguany. Com a mínim des de l'u d'abril (encara no he tirat més enrera) ha plogut cada dia a Catalunya. Comptant avui, són 50 dies seguits amb precipitació a Catalunya. Ja sigui amb algun ruixadet a un parell o tres de comarques, com avui, amb ruixats i algunes tempestes més extenses, o amb pluges generals i generoses, com fa un parell de setmanes. 50 dies seguits amb pluja. Fót-li!

Així doncs, tenint en compte el calendari i l'excel·lent primavera que estem vivint, juntament amb Murphi (el dia estable que estem tenint avui, amb tan sols alguns ruixadets al Ripollès i la Garrotxa, el podríem tenir demà, també), doncs tot plegat fa que no sigui gens estrany que els mapes ens indiquin pluja per demà i no seria gens estrany que, potser no amb els primers Patum-Patum del tabaler però sí al llarg de la tarda, demà ens plogui a Berga i sigui la primera Patum amb pluja de, com a mínim, els últims 11 anys.

Fins ara

20.5.08

RENFE 1

Sobre la RENFE encara no hi he escrit mai perquè mereix una tesi doctoral. La RENFE és un fenòmen que cal estudiar a fons, de manera que fins ara encara no m'he atrevit a res perquè no sabria per on començar. Però bé, explicarem la d'avui.

Resumint: he arribat tard a la feina perquè el tren ha passat abans d'hora. Sí sí! No et trobaràs que el tren passi a l'hora que ha de passar. O arriba amb retard (el més habitual) o passa abans d'hora. Té cullons! La qüestió és que el de les cinc i vint-i-vuit ha passat a les cinc i vint-i-set. I sí, per aquest minut, l'he perdut. Ja sé que jo també hauria d'arribar amb més temps a l'estació, però les circumstàncies son les que són i és el putu tren que ha d'arribar a l'hora, no sóc jo que he d'arribar amb cinc minuts d'antel·lació per si cas.

El tema és que llavors t'has d'esperar 21 minuts fins al proper tren. En aquest cas, esclar, 22, però és que a més el de i 49 ha arribat a i 53; el que deia, mai puntuals. De manera que han sigut 25 minuts d'espera mentre l'andana s'anava omplint. 25 minuts durant els quals ha passat un tren dels que, incomprensiblement, no para. Al moment de passar folladíssim per Montgat, a l'andana hi havia 22 persones esperant. Quan 4 minuts més tard del que toca ha arribat el que sí que tenim dret a agafar, hem sigut 34 persones les que hi hem pujat.

Si hom és enxampat robant, si robes diners, un cotxe, si robes a una joiera, aniràs a judici i és probable que acabis a la presó. Aquests paios de la RENFE són uns lladres de temps i de paciències i de bons humors i no són jutjats. Per què?

Fins ara

19.5.08

MENÚ PRIMAVERAL 1 (escrit ahir a la nit)

Sens dubte un dels fer-se fosc més macos que he vist mai. El dia ha sigut bastant com me l‘imaginava i tal com havia explicat que seria. Amb moltes estones de sol però amb nuvolades que creixien amb una energia d’aquella que estem poc acostumats a veure, tot i que últimament, Déu ni do. Ja a mig matí veies torretes de cúmuls que s’enfilaven troposfera amunt amb una facilitat incrïble, talment com si algú les bufés per sota per inflar-les. Algunes eren ben bé torretes de poc diàmetre que tiraven amunt soletes, com si es rebel•lessin valentes contra l’estabilitat imperant habitualment. I esclar, tot plegat ha acabat espetegant amb ruixats i tempestes aquí i allà, o “parci parlà”, que dirien els francesos. Aquí, de nou, no ens han arribat, però hem gaudit veient com es es generaven.

Ja al capvespre, amb el declinar de la llum i de l’energia calorífica del dia, els cúmuls terrers s’estratificaven i les torres deixaven pas a capes d’estratocúmuls. Però damunt de mar seguien creixent, i de quina manera. Es feia fosc, sí, però el Mediterrani seguia alimentant les nuvolades. El sol havia abandonat la terra però encara no els núvols, que ens regalaven tonalitats vàries que esdevenien l’horitzó del passeig amb la Laia. De cop, patapam! La Lluna, amagadeta i com mig avergonyida malgrat el seu immediat estat de màxima embargadura. Els cúmuls la dissimulaven i semblava ben bé que se sentís poqueta cosa davant aquelles majestats de cotó fluix. I no n’hi havia per menys. Els gegants cumuliformes eren majestuosos i espectaculars i amb les tonalitats de s’hora baixa li treien clarament protagonisme.

Al tornar a casa m’he apalancat a la teulada de la caseta de la terrassa on hi tenim la rentadora. La prespectiva des d’allà al damunt és més que magnífica: quatre cases d’estil arquitectònic bonic amb algun xiprer i algun cedre immens com a horitzó més immediat. Més enllà, el Baix Maresme baixant fins a mar, un mar que s’entreamaga però es deixa veure i mirant més cap al nord, el Rocar amb la seva pineda mediterrània. A tot això, suma-hi un bri de llum que es va esmortaïnt i unes torres de cúmuls que van esdevenint cada cop més blanques en contrast amb la llum del fer-se fosc. L’espectacle, doncs, impactant. I com si no fos prou, suma-hi que de cop, com aquell qui no vol al cosa però sabent que amb la nit i la foscor ella guanya protagonisme¸apareix la Lluna, blanca i lluent, traient el cap darrera els cims arrodonits de les nuvolades. En un primer moment, com si ens espiés, sense mostrar-se del tot, mig amagada. Però de cop apareix una mica més i es deixa veure en tota la seva bellesa. Un blanc que il•lumina el blanc del cúmul. Es torna a amagar. Torna a mig sortir. Es torna a mig amagar. Encara hi ha llum. Cada cop menys però els cúmuls encara es veuen bé per la pròpia llum del dia damunt d’un mar fosc que també va desapareixent. Ella juga amb nosaltres, sabent com ens agrada però sabent també com de maca està mig amagada entre aquells companys de cel.

De cop, els cúmuls comencen a desinflar-se. Fins ara, la Lluna semblava que no pogés tirar amunt perquè li costava desampellegar-se de la majestuositat de la nuvoalda; i és que la nuvolada anava creixent al ritme que la Lluna s’enfilava pel firmament. Però de cop, com deia, els cúmuls s’han començat a desinflar i la Lluna els hi ha anat guanyant protagonisme. Potser com a protesta, un cúmul que apareix més al nord, espetega un llampec que il•lumina tota la fila de castells. Encara queda un bri de llum, però ara podem veure l’activitat elèctrica que hi ha dins el cotó fluix perquè ja és pràcticament fosc. Un parell més de llampegades, però està clar que qui finalment dominarà aquesta nit primaveral de mitjans de maig és la Lluna amb el seu pleniluni imminent. Tot plagat ha estat ben preciós.

18.5.08

POKHARA

Tinc aquest vídeo penjat al youtube, que vaig fer fa uns mesos i ja feia temps que no em mirava. Ara, avui, que fa sis mesos, sis, que vam tornar del Nepal, me l'he tornat a mirar. Com va canviant la percepció i la prespectiva del viatge amb la prespctiva del temps. Aquí us el deixo perquè en gaudiu; segur que ho fareu.



Fins ara

16.5.08

A DAY IN THE LIFE

Mendrejar mitja horeta abans de llevar-me. Mirar cel i temperatures. Passar per Cal Lavabo. Esmorzar uns cereals amb llet. Despullar-me i vestir-me. Mirar-me al mirall abans de tancar la porta. Baixar les escales i sortir al carrer. Baixar a l'estació (a peu, amb la Laia, amb la Montse, en moto). Esperar el tren. Cagar-me en la RENFE. Desplaçar-me a Cornellà sobre raïls i entre pàgines o corxeres i semifuses. Cagar-me amb la RENFE. Agafar el tramvia fins a Esplugues. Cagar-me en el TRAM. Caminar fins a la tele. Pujar fins la planta tres que de fet és la segona. Enjegar l'ordinador. Mirar radars, mirar el Meteosat, mirar temperatures, mirar precipitacions. Carregar mapes, mirar mapes i dibuixar mapes. Baixar a la primera planta i entregar els mapes. Anar a Cal Noies d'Estilisme i vestir-me. Anar a Cal Noies de Maquillatge i deixar que em maquillin. Anar a buscar el càmera. Entremig, atendre alguna petició de previsió del temps. Gravar El Temps al Parc de la Fontsanta. Tornar fins la tercera planta que de fet és la segona, anotar temperatures i enviar-les. Desmaquillar-me. Buscar temes pel Medi Ambient. Preparar guions pel Medi Ambient. Atendre alguna altra petició de previsió del temps. Anar a agafar el tramvia. Cagar-me en el TRAM. Esperar el tren a Cornellà. Cagar-me en la RENFE. Desplaçar-me fins a Montgat sobre raïls i entre pàgines o corxeres i semifuses. Cagar-me amb la RENFE. Pujar fins a Tiana. Dinar (a casa, a casa la Laia, a casa la Montse). Mirar una estona la tele, o no. Apalancar-me al sofà. Llegir una estona o escriure. Baixar a l'estació. Cagar-me amb la RENFE. Desplaçar-me al centre neuràlgic de Barcelona sobre raïls i entre pàgines o corxeres i semifuses. Pujar al 67 i desplaçar-me sobre rodes i entre pàgines o fuses i semifuses fins Diagonal amb Fransesc Macià. Pujar 15 plantes en 15 segons. Engegar l'ordinador i mirar radars i el Meteosat i dades vàries. Informar el país del que passa si s'escau i, sobretot, del que passarà. Atendre alguna petició de previsió del temps. Anar mirant mapes i el Meteosat i radars i dades vàries. Dibuixar mapes i enviar-los i enviar e-mails amb titulars i temperatures. Anar mirant per la finestra i contemplar la prespectiva que m'ofereix l'altura sobre la ciutat. Parlar amb el Rafel de com està la situació i pactar el directe de vóra dos de deu. Maquillar-me un xic i baixar a la quarta planta per col·locar-me al damunt camisa i americana. Baixar a la Diagonal i informar al país del que ha passat i, sobretot, del que passarà. Pujar de nou les 15 plantes en 15 segons. Desmaquilla'm. Seguir mirant radars i el Meteosat i dades vàries. Preparar el directe de dos de deu. Fel el directe de dos de deu tot explicant el que ha passat i el que passarà. Baixar les 15 plantes en 15 segons. Esperar el bus. Pujar al 14 i desplaçar-me sobre rodes i entre pàgines o freqüències modulades vàries fins el centre neuràlgic de Barcelona. Baixar a l'andana 1 de Plaça Catalunya. Cagar-me en la RENFE. Desplaçar-me sobre raïls i entre pàgines o freqüències modulades vàries o corxeres i semifuses fins a Montgat. Cagar-me amb la RENFE. Pujar fins a Tiana (amb la Laia o amb la Montse o en moto). Arribar a casa a dos d'onze. Connectar l'alarma de l'endemà i apagar el mòbil. Mirar i apuntar temperatures i el que s'escaigui. Sopar. Gaudir de la nit amb la Laia. Mirar una estona la tele, o no, tot fumant-me un vidi. Despedir-me del dia des de la terrassa. Seguir gaudint de la nit amb la Laia. Gaudir del llit i de la lectura. Seguir gaudint del llit i de la nit amb la Laia.

Fins ara

CONSEQÜÈNCIES D'UNA PRIMAVERA COMME IL FAUT



El paraigua ha esdevingut un element més del nostre dia a dia. És molta la gent que l'agafa quasi instintivament al sortir de casa, independentment de les previsions del temps. En part, perquè tampoc te'n pots acabar de fiar d'aquells pàjarus, però en part també perquè, que plogui, ja ho veiem del tot normal, quan, a casa nostra, no ho és. Així, sortim de casa i agafem el paraigua tal com agafem les claus; les claus les farem servir segur, el paraigua potser no. Però en tot cas, val més agafar-lo: la pluja ha esdevingut, també, un element més del nostre dia a dia. I com ens agrada!

Fins ara

15.5.08





Ah, per cert, les protestes contra els Jocs Olímpics de Pekin, continuen. Al Nepal, per exemple, dia sí i dia també hi ha manifestacions protibetanes violentament ofegades pels policies vestits amb traje militar blau i armats amb bastons de bambú.

Fins ara

11.5.08

DRÖMRESA TILL BARCELONA

El Henrik acaba d'arribar a Barcelona; viatge de final de carrera deixant enrera la freda i humida i ventosa Suècia natal tot cercant el sol i la caloreta i la platja i les nenes en bikini o sense. Una setmaneta al paradís.

És dimecres i fa un dia esplèndid. Al centre de la ciutat al migdia s'arriba als 21 graus, i tot i alguns nuvolets, fa un bon sol. Però l'endemà comença a ennuvolar-se i a la tarda fins i tot, tot i que no ho acaba fent, sembla que hagi de ploure.

El divendres comença amb un cel ben gris i a mig matí comença la pluja. Va caient intermitentment però a la tarda s'hi arrenca amb més ganes i s'hi passa unes quantes hores sense parar. A més, fa fred i fa vent. On cony s'han fotut el sol i la calor? Truca a casa i troba la resposta:

- De veritat? Doncs aquí ens està fent uns dies que ni en tot l'estiu passat. Tothom amb tirants i prenent el sol. Sembla que no pugui ser, fa molta calor.

- Jo m'he passat la tarda a l'hotel. Fins a les sis encara he aprofitat i he visitat la Pedrera i la Casa Batlló i he aprofitat per fer unes compres, però al final, cançat del fred i el vent i del pariagua trencat i dels semàfors espatllats, me n'he vingut a l'hotel. Quina merda!

- Sembla que no pugui ser. Tu passant fred i mullan-te a Barcelona i nosaltres amb un temps que costa de creure. Quin greu que em sap fill...

- Espero que dissabte i diumenge millori. Perquè a més no anava preparat per aquest temps i m'he hagut de comprar roba i tot...

En Henrik no s'havia mirat les previsions abans de marxar ni es mirava les del cap de setmana. Dissate la pluja va tornar a ser la protagonista, i encara més que divendres. De nou sobretot durant la tarda, una tarda gris i freda més pròpia d'altres latituds. Al final del dia s'havien recollit més de 50 litres i la pluja semblava un element del tot habitual a la ciutat. La temperatura no havia passat dels 15 graus mentre a Estocolm s'havia arribat als 25. Diumenge, sortosament, surt una mica el sol i al migdia els termòmetres marquen 18 graus. Tot i així encara descarreguen alguns ruixats. Henrik no entèn res i espera que dilluns tot torni al que ell entèn com a normalitat. Dimecres a primera hora li surt l'avió fins a Copenhague des d'on agafarà un tren fins a Karlskrona, on hi arribarà amb 9 graus de temperatura, vent del NW de 45 km/h i pluja freda i persistent.

Fins ara

10.5.08

I vinga ploure! I quanta felicitat!

Fins ara

6.5.08

COM?

A la crònica del butlletí de les set, ja com a coletilla, he deixat anar aquesta perla: "pluges que localment podran efectar qualsevol comarca". Mentre ho deia me n'estava adonant del que estava dient...

EL PRIMER MOSQUIT

Un gran fill de puta. Tot i que segurament era ben petit a escala humana, era un gran fill de puta. Ara, ja a migdia, ho relativitzo tot plegat, l'episodi d'aquesta matinada, el primer de la temporada. Però Déu ni do.

Eren quarts de sis, a punt de clarejar, quan m'he despertat o m'ha despertat. De fet ja feia estona que immers en el somni el putu mosquit m'emprenyava, fins que finalment n'he estat conscient. Casa meva s'escalfa molt durant l'època calurosa i es refreda també molt quan fa fred. Aquests dies de temperatures ja de més de 20 graus, que ja veus, tampoc res de l'altre món, ja es comença a notar. Perquè a més el sol escalfa molt les golfes mal aïllades del damunt, i clar, se'ns escalfa de mala manera tot el pis. De manera que a l'estiu em toca dormir moltes nits amb la finestra oberta. De moment encara no, però ahir a l'arribar a casa no vaig tenir més remei que obrir i que entrés una mica de fresqueta de fora, que tampoc era massa, però bufava una mica de lleventet que es deixava notar. Fins i tot a l'anar a dormir vaig estar una estona llegint amb la finestra oberta: un error. Devia ser llavors quan va entrar.

Al desperta'm ja anava farcidet de picades, igual que la Laia. Però el que emprenya no és això, sinó el brunzidet de quan et passa arran d'orella. Cabron! M'ha arribat a fotre de mala llet. He obert la finestra aviam si sortia, m'he tapat tot el cap, he intentat matar-lo tot esclafant-lo amb el llençol quan el sentia, he obert el llum per intentar caçar-lo... Res de res. Una de les meves divercions de petit, en part suposo que per falta d'amics però també per condició infantil, era jugar amb les formigues del jardí i a vegades torturar-les. També matava mosques, a l'estiu, que entraven a la cuina des de l'eixida. Però tot i això, ara no m'agrada matar bitxos de cap mena. En canvi avui, aquest matí a trenc d'alba, les ganes d'assassinar el putu mosquit eren immenses. El molt fill de puta no en tenia ni puta idea de com m'estava putejant i boicotejant les últimes hores de son. A mi i a la Laia, esclar.

Llavors a ella se li ha ocorregut d'obrir la porta de l'habitació i engegar el llum del menjador, aviam si se n'anava cap allà. Molt bona idea. He procedit. Ha semblat que funcionava. Ens hi hem acucrrucat de nou, amb la idea que el malson ja havia acabat. Però ha tornat. Ja començava a clarejar, el campanar tocava les sis. 15.7 graus a fora. He tornat al menjador i he repetit la operació del llum, aquest cop més prolongada. He aprofitat per sortir a la terrassa. El cel presentava un especte sensacinal, amb aquell blau que començava a crèixer per llevant i algunes capes d'Altocúmuls castellatus (per la seva forma de merlets) que ens informaven de la mica de inestabilitat que d'aquí a poca estona començarà deixar els primers ruixats al nord-est del país.

L'estratègia ha funcionat i aquest cop sí, el retorn als llençols i a l'abraçada ha estat definitiu.

Fins ara

3.5.08

DE DOBLATGE 1

Dijous, festiu com pocs, resulta que a la tèlen 3 feien La vida secreta de las palabras. De puta mare! El plan era demanar una pizza i mirar-la tot solet a casa. A proiri, un molt bon plan.

Però clar, em vaig trobar amb la peli doblada, esclar. Suposo que és en anglès originàriament. Altrament, és a dir, si fos en castellà, no entendria que la doblessin. I clar, amb el repertori que té, el més normal és que la versió original sigui en anglès.

La qüestió és que la meva tele (i no em refereixo a la tèlen 3) no té ni dual ni teletext, de manera que no me la podia posar en anglès i subtitulada per la pàgina 888. Una putada. Vaig aguantar la primera mitja hora. Quan va aparèixer el Javier Cámara, ja no vaig poder més.

Sortosament érem dijous (val, estàvem a, però no m'agrada). Dijous, a part de comprar ous, fan L'hora del lector al 33 i després Sputnik. Per si cas no me'n recordava, enmig d'alguna escena de les palabras, unes lletres tot corrent per allà sobre, m'ho van recordar, com dient-me: si no pots aguantar més el mal doblatge, tens l'alternativa del 33. Gràcies.

A les 11 me n'hi vaig anar. Una mica de literatura i vida en general amb l'Albert Espinosa, molt interessant, i després un magnífic reportatge dels The Doors. No va ser la nit de peli i pizza que havia planejat, però va estar la mar de bé.

Fins ara

1.5.08

Feu el favor de mirar-vos això, si us plau:

http://www.tv3.cat/videos/396509

No puc penjar el vídeo directament. de manera que us deixo l'enllaç.

Fins ara