7.5.10

NETEJANT L'EVEREST

L'Everest s'ha convertit en una de les rambles de l'Alpinisme. I em refereixo, està clar, a rambla en el sentit de gent amunt i avall i no en el sentit de torrent d'aigua. Si fins els anys 90 estava reservat a poques persones, des de llavors el nombre d'expedicions s'ha anat multiplicant. Penseu que el 1990 només hi havien fet cim 275 persones. 20 anys més tard (sí, ja en fa 20 anys del 1990!) es dóna permís a 1000 persones cada any per arribar al sostre del món de les quals ho aconsegueixen unes 500. I és que avui en dia, qualsevol persona mínimament preparada i amb una mínima experiència en muntanya i sobretot, amb calers, pot arribar als 8848 metres del sostre del món. O al menys pot intentar-ho. Ara mateix al Camp Base de la cara sud, la del Nepal, hi ha 25 expedicions esperant per fer cim. Una verdadera rambla, com deia, de gent que moltes vegades (no tothom, està clar) es mou més per l'ambició de fer el cim que pel plaer de l'alipinisme, del contacte extrem amb la natura, de l'aventura, i moltes vegades deixa de banda el companyarisme i la humanitat, com s'ha vist recentment amb la mort de l'alpinista mallorquí Tolo Calafat després de coronar el cim de l'Annapurna (l'equip de Calafat va demanar ajuda al súper equip de la coreana Oh Eun-Sun, que acabava de coronar l'últim dels 14 vuit mils que l'hi quedava per coronar. Pel que explica Juanito Oiarzabal, alpinista vasc que baixava amb Calafat, la coreana els va negar qualsevol ajuda. Ella després, des de Kathmandú, es va defensar de les acusacions dient que els sherpes de la seva expedició li van dir que no estaven en condicins d'anar a rescatar-lo. Tot plegat confús, potser no sabrem mai què va passar realment allà dalt, però en tot cas no seria la primera vagada que un "alpinista" passa pel costat d'una persona morint-se i li nega l'ajuda o ni l'hi ofereix).

L'enorme flux de gent amunt i avall ha fet que, sobretot a partir dels 8000 metres, l'Everest s'hagi convertit en un impúdic abocador ple de cordes velles, tendes malmeses i, sobretot, bombones d'oxigen, milers de bombolles d'oxigen buides. I no només s'hi troba material usat, sino també persones que han mort en l'ascens o el descens. Cal pensar que des que Sir Edmunt Hillary va fer cim amb Tenjing Sherpa l'any 1953, han mort 203 persones a l'Everest (15 en un sol any, el tràgic 1996), moltes de les quals es queden allà dalt reposant pels segles dels segles, Amén. De fet en els últims 800 metres els alpinistes expliquen que hi ha uns 40 cadàvers, alguns perfectament visibles.

Doncs bé, un sherpa Nepalès, Namgyal Sherpa, ha creat l'Extreme Everest Expedition 2010 amb la idea de retirar unes dues tonelades de residus de les altures. Ens podem imaginar l'esforç que representa retirar tant de material allà dalt, per sorbe dels 8000 metres, on només hi ha un 30% de l'oxigen que hi ha a nivell del mar. L'expedició, en la qual hi participa el vasc Pablo Chertudi, consta de 31 persones que ara mateix estan al Camp Base de la ruta nepalesa aclimatant i esperant les condicions idònies per tirar cap amunt i començar a treure merda. A més, aprofitaran per baixar el cos d'un muntanyenc suís mort el 2008.

En podeu trobar més informació aquí.



Merda abandonada al camp 4 de la ruta sud d'ascens a l'Everest

Fins ara