3.5.08

DE DOBLATGE 1

Dijous, festiu com pocs, resulta que a la tèlen 3 feien La vida secreta de las palabras. De puta mare! El plan era demanar una pizza i mirar-la tot solet a casa. A proiri, un molt bon plan.

Però clar, em vaig trobar amb la peli doblada, esclar. Suposo que és en anglès originàriament. Altrament, és a dir, si fos en castellà, no entendria que la doblessin. I clar, amb el repertori que té, el més normal és que la versió original sigui en anglès.

La qüestió és que la meva tele (i no em refereixo a la tèlen 3) no té ni dual ni teletext, de manera que no me la podia posar en anglès i subtitulada per la pàgina 888. Una putada. Vaig aguantar la primera mitja hora. Quan va aparèixer el Javier Cámara, ja no vaig poder més.

Sortosament érem dijous (val, estàvem a, però no m'agrada). Dijous, a part de comprar ous, fan L'hora del lector al 33 i després Sputnik. Per si cas no me'n recordava, enmig d'alguna escena de les palabras, unes lletres tot corrent per allà sobre, m'ho van recordar, com dient-me: si no pots aguantar més el mal doblatge, tens l'alternativa del 33. Gràcies.

A les 11 me n'hi vaig anar. Una mica de literatura i vida en general amb l'Albert Espinosa, molt interessant, i després un magnífic reportatge dels The Doors. No va ser la nit de peli i pizza que havia planejat, però va estar la mar de bé.

Fins ara

1 comentari:

jordicerdanya ha dit...

Doncs ja saps el que et toca: invertir amb una tele que tingui tots els extres haguts i per haver al mercat i aixís podràs veure les pelis en versió original o sense o mudes o amb visió per a cecs o TDT o d'altres