16.5.08

CONSEQÜÈNCIES D'UNA PRIMAVERA COMME IL FAUT



El paraigua ha esdevingut un element més del nostre dia a dia. És molta la gent que l'agafa quasi instintivament al sortir de casa, independentment de les previsions del temps. En part, perquè tampoc te'n pots acabar de fiar d'aquells pàjarus, però en part també perquè, que plogui, ja ho veiem del tot normal, quan, a casa nostra, no ho és. Així, sortim de casa i agafem el paraigua tal com agafem les claus; les claus les farem servir segur, el paraigua potser no. Però en tot cas, val més agafar-lo: la pluja ha esdevingut, també, un element més del nostre dia a dia. I com ens agrada!

Fins ara

6 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

però mola que plogui i sobretot veure-ho des de casa darrere la finestra o al balcó.

lia ha dit...

ens agrada molt!pero que ens deixi el dijjous que ve ben sequet he...

jordicerdanya ha dit...

doncs em sembla que el dijous que ve a lo millor ens remullarem una miqueta i no fara tanta calor a la plaça ant Pere

menta fresca ha dit...

vaja, el jordi aqui també? si clar, si vius a tiana, normal.Però es que el jordi mira la pluja des de casa i naltros hem de pencar i sortir al carrer, i es molt diferent.....

moi de tiana ha dit...

doncs jo no tinc ni claus ni paraigües...

Tanti ha dit...

A casa hi ha 3 paraigües però fa més de cinc anys que no els fem servir. Hi plou tant sovint aquí que arriba un punt que ens cansem d'agafar-los i tirem per caputxa, ja que el vent no dona treba...