DOS ANYS ENTRE GRUES

Avui fa una setmana, el Divendres Sant 21 de març, va fer dos anys que visc on visc, en un piset fred a l'hivern i massa càlid a l'estiu però que de mica en mica va esdevenint més i més casa meva. Un piset prou espaiòs i, sobretot, amb una terrasseta que és mitja vida; la perla de la casa.

A l'instal·lar-m'hi fa tot just dos anys, feien obres al costat de la casa del costat del costat de mar. Allà on hi havia el jardí de la casa en qüestió, amb uns arbres immensos que van desaparèixer per donar pas al que han donat pas, s'hi estava construïnt un bloc de pisos. Al cap de cop, ai de poc, amb aquestes obres encara en marxa, va desaparèixer el Bar Tiana i la planta baixa i pis començaren a deixar pas a una planta baixa més tres. La primera acabava, la segona evolucionava i una tercera apareixia al costat de la casa del costat del costat de muntanya. Les dues casetes de planta i pis amb jardinet darrera donaven pas a un bloc de planta i tres que ja mostra ara mateix tota la seva esplendor. Quasi paral·lelament, al costat del ja desaparegut i tan trobat a faltar Bar de Baix, la cantonada agerdinada donava pas al maó, també de planta i tres. Aquestes darreres últimes segueixen en actiu, les altres dues ja estan habitades (tot i que no pas en la seva totalitat totalitària).

La reflexió, a part del canvi de paisatge urbà d'una de les vies principals del centre tianenc, és que fa dos anys que convisc amb les obres. I, esclar, amb tot el que comporten, sobretot l'acústica que despenen i amb la qual, amb dos anys, he après a conviure. Jo venia d'un dels carrers més tranquils del poble i ara, tot i que casa meva no hi dóna, visc a la carretera transitada. Al principi sentia moltíssim, per exemple, els autobusos, sobretot els nocturns, amb la seva velocitat. També sentia molt les obres. Ara ni una cosa ni l'altra les noto tant. Però formen part del meu paisatge auditiu; les grues, els cops de martell, les radials tallant ferro, la ràdio i els cantars desafinats i desafiants, un alre cop les grues, els camions, de nou els cops de martell, les accelerades i reduïdes de l'ena nou...

Però sobretot destaco les obres. Dos anys envoltat d'obres! El peix edificable ja està tot venut. Aquell que no estava edificat, em refereixo. Sense terreny "verge", les obres, ja fa temps, veiem com es traslladen als centres urbans. Confio que em deixin un temps tranquil un cop marxin les grues i arribin les orenetes, que ja van arribant.

Fins ara