Normalment em dutxo al vespre; m'encanta la sensació d'anar a dormir acabat de dutxar. Però avui m'he dutxat al matí. No acostumo fer-ho. En part pel que deia, perquè m'encanta arribar a casa al vespre i dutxar-me i que l'aigua se m'endugui el dia i anar a dormir amb aquell benestar. Però tampoc m'acostumo a dutxar al matí per mandra. Em fot mandra. Però ahir me'n va fer dutxar-me al vespre, perquè de fet vaig arribar ja ben entrada la nit, i vaig decidir dutxar-me aquest matí.
I val a dir que ha valgut la pena. Tot i la meva preferència per les dutxes vespertines, m'encanta també la sensació amb la que surts de casa al matí acabat de dutxar. Com avui.
Fins ara
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Una salutació ben forta i em porto el teu link cap el meu cafè.
Em passa exactament el mateix que tu amb la dutxa, i amb les faldilles jajaj
Publica un comentari a l'entrada