La recomanació és clara: no llegir mai la contraportada o la pestanyeta interior on se't resumeixi l'argument d'un llibre que et vulguis llegir. Ja fa temps que no ho faig, després d'haver tingut algun disgust.
Ahir vaig acabar La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol. Evidentment no n'havia llegit el resum argumental; ho vaig fer (com acostumo a fer) un cop llegida l'última paraula de l'última pàgina. Sort! Sort que no ho havia fet! Insisteixo, doncs: la recomanació és clara: no llegir-se el resum argumental d'un llibre que tinguis intenció de llegir-te.
En temes literàris acostumo a guiar-me per recomenacions, d'altres vegades simplement per haver sentit a parlar de tal llibre però també, i molt sovint, per intuició o pel títol del llibre. Puc trobar-me un llibre que no n'he sentit a parlar mai però que em cridi l'atenció el títol o que simplement, per intuició, cregui que me l'he de llegir. I ja em trobaré el que m'hagi de trobar. I si no m'agrada, mala sort. Ara he començat El cervell de Kennedy, de Henning Mankell. Aviam què tal.
Fins ara
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Abel... ets tu?
L'Abel?
I mean, l'Abel?
jajajaja
Suposo que venint de Tiana... sí!
A mi "La pell freda" me la van regalar.
Em vaig llegir la contraportada i vaig pensar "pff...", però vaig llegir-me'l perquè me l'havien regalat.
I sort!
Em va agradar molt, em va tenir ben enganxada fins al final.
Merci per passar pel blog!
fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada