7.7.08

ÚLTIMAMENT

més que en el perquè de les coses, penso en el per què no.

Fins ara

2 comentaris:

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

noi, jo fa anys que tinc aquesta filosofia, al final tan és...sempre sóc el jo el per què no!

Anònim ha dit...

Pensar en el perquè o en el per què no, essent com és, que s'ha de pensar en qualsevol cas, ho trobo francament difícil. Ja fa un parell d'anys que ni tant sols ho intento.