13.7.08

EN UN DIUMENGE NORMAL

és a dir, de descans laboral, ara que són les deu i vint-i-vuit segurament estaria dormint o mandrajant. Seria ben d'hora encara, sobretot depenent del que hagis fet la nit anterior i a quina hora hagis 'nat a dormir. Però avui aquest diumenge, que a un quart de sis em sonava el despertador per venir al Canal Méteo, que a les sis i pocs minuts ja estava plantat davant de l'ordinador i que ja porto més de quatre hores treballant, doncs clar, les deu i vint-i-vuit, i trenta ara, ja és com el migdia.

Els pròxims 22 dies continuaré llevant-me a aquestes hores en què en aquestes dates també es lleva el dia. Bé, tots 22 no, 20. Me'n salvaré el pròxim cap de setmana, cap de setmana de Bruce. De fet dimecres i dijous també em vaig haver de llevar so soon; així doncs, de 26 dies, 23 m'hauré llevat amb les primeres clarors. En fi, un bon tute final, un últim apreton abans de les vacances. El 22è dia, l'u d'agost, em llevaré a un quart i mig de sis més o menys, a les sis estaré a punt d'entrar en directe al Món a RAC1 i a mitja tarda agafaré un avió amb la Laia cap a Amsterdam on farem nit per agafar-ne un altre l'endemà al matí cap a Boston, Mssachusetts, i convertir-me en el tercer Queralt a les Amèriques (dos a la del sud i un a la del nord). El primer Queralt, de la nostra branca, que aterra als Estats Units després que en Fransesc Queralt, o Cesc Traquel, els travessés de costa a costa als anys 50, si no vaig errat.

Un apreton final que tindrà la seva recompensa!

Fins ara

10 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

apretada i canvi de look no?

Abelunimbus ha dit...

Doncs no ho sé, la veritat. Pensava afeitar-me abans de partir però potser està bé arribar als USA amb un look així rollo Thomas Jefferson, que segons veig al google no portava ni barba ni bigoti, però bé, rollo aquest, sats?

jordi cerdanya ha dit...

Veig que els Queralt van acostumant-se a això de llevarse aviat, es a dir, quant surt el sol, amb la fresqueta del matí i l'energia que proporciona l'albada.

Si, va ser el 1953 que en Francesc Queralt va fer el salt cap a l'Amèrica del Nord, i amb un Volkswagen "escarabajo" es va creuar l'inmens continent des de la costa Oest, a la Est

Abelunimbus ha dit...

Bé, de moment no m'hi he acostumat, he d'eseprar uns dies... Realment és una hora molt maca per llevar-se, tot i que a aquesta època, llevar-se amb el sol comporta això, llevar-se a les cinc i pico i a més, clar, si no vols anar fet pols, anar a dormir bastant d'horeta el dia anterior.

Algun dia haurem de repetir la ruta de ton pare. Potser el 2013, quan en faci 60 anys. Ara, no sé si amb un "escarabajo"...

moi de tiana ha dit...

i la judith a vancouver, que no és queralt però sí frias, ja mos entenenc...
ja només faltarà la liateta cargols per creuar el xarcu, diga-li bassal
mola el bloc maquejat

Abelunimbus ha dit...

Correcte! Però clar em referia el tercer Queralt a les Amèriques simultàniament.

Trobo que sí, que m'ha quedat macu el bloc així amb la nova plantilla.

Ale pues!

Airina South ha dit...

Eo!
He fet unes fotos d'un tormentot a Hondures pensant especialment en tu!
El problema és que la connexió d'internet aquí és un asco de la vida....
Però em moro de ganes de passar-te-les, a vore que m'en dius!!!
Crec que fliparàs!

Tanti ha dit...

Encara no he trobat ningú que es llevi tant d'hora com jo, o sigui, a 3/4 de 5! (no me n'he pogut estar de dir-ho).
Per cert, quí és en Francesc Queralt?

jordi cerdanya ha dit...

La Tanti té tota la raó de dir que és qui es llueva més d'hora.

Jo quant anava al "meusincro" des de Tiana, em llevaba a tres quarts i cinc de sis, o sia 5 minuts més tard.

Preguntes quí és en Francesc Queralt, doncs resulta que era el meu pare, el primer Queralt que va anar a les Amèriques.

Tanti ha dit...

Jo començo a 2/4 de 6, i em llevo a 3/4 de 5. O sigui, el record el supero per molt més de cinc minuts!!!

El teu pare el vaig conèixer en persona quan es va morir el meu pare. Va venir a casa. Recordo que hi retiraves molt. No sabia que us referíssiu a ell.