MAGNÍFIC DIUMENGE CAPITALISTA

Em refereixo a l'anterior a l'últim, al diumenge 8. En general, hom en diria o en devia dir un diumenge esportiu, però l'esport era el teló de fons, l'excusa, per l'esponsorització continua de grans empreses i marques.

A dos-quarts de deu del matí podíem començar la jornada amb la prèvia del Gran Premi de Catalunya de Motocilcisme. Teníem la distrecció assegurada fins que acabés la carrera de GP (abans 500), a tocar de les tres. Així doncs, més de cinc hores de capitalisme desenfrenat intentant convèncer al personal amb unes carreres de motos entremig, durant les quals, esclar, no ens salvàvem pas de l'atac capitalista. No només per la publicitat constant del decorat pel qual circulen les motos, sinó perquè durant la carrera de la "categoria reina" ens vam perdre els millors moments per culpa dels anuncis. És a dir, ens vam predre el millor de l'excusa per culpa dels anuncis d'una tele pública que en part ja financem amb els nostres diners i que hauria de deixar-nos gaudir de l'espectacle i no privar-nos-en. Perquè era TVE i no Tele 5.

Sense ni canviar de canal, t'apareixia la final del Roland Garros. I després, a les sis, la Fòrmula 1 des del Canadà. I res, en 'cabat ja se t'havien fet les 8 del vespre i fins i tot podies mirar una mica de futbol de l'Eurocopa.

Un cap de setmana excel·lent per passar-te apalancat al sofà pensen-te que estàs gaudint de l'esport mentre el que realment estàs fent és tragar-te la mentida disfressada d'esport. Un magnífic diumenge capitalista.

Fins ara