24.6.08

A diferència d'altres anys i d'altres sants, vem fer un sopanet íntim i tranquil. La Montse, la Lia i jo amb la companyia del Fàcil mig drogat i els dos gats. Una mica de pà amb tomàquet amb embotit, coca i cava Parxet, com no pot ser d'altra manera. Però falta alguna cosa, no?

Efectivament, coca i cava, sí, però, i els petardos? Doncs a part d'un Sant Joan sense foguera era un Sant Joan sense petardos. Ni una trista piula.

En 'cabat de sopar, ja més enllà de mitja nit, la Lia i jo vem anar a can Calabia i Sanchez, on també hi havia hagut sopar, a la mismisima calle, ocupando la calle, com ha de ser. Ens van rebre a cop de petardo i, de fet, en molt moments de la nit alguns jugaven a tirar-se'n als peus. Molt divertit. La qüestió és que em van venir ganes de tirar-ne un, però també vaig pensar que estava bé un Sant Joan sense titrar ni un petardo. Però al final, a oferiment d'en Marci, vaig acabar acceptant una piula. La típica piula inofensiva de color verd.

Doncs bé, va ser encendre la metja que va començar a escupir-me tota la fúria en forma de guspira al dit gros de la mà dreta, la que sostenia l'encenedor. Sortosament en David tenia Silvederma, però la butllufeta, és maca.

És a dir, que poques vegades m'he cremat en 11 Patums (tot i que l'any passat vaig tornar a casa amb les mans ben senyalades...) i en tots els Sants Joans dels meus ja 28 anys, només recordo que un any em va petar un carpintero a les mans, que Déu ni do. I ahir, una puta piula que tiro, i patapam, butllofa al canto.

Ja ho vaig dir que també estava bé, un Sant Joan sense petardos.

Fins ara

4 comentaris:

Tanti ha dit...

...

marçal guasch ha dit...

He estat culpa meva, et vaig donar el xungo que tenia preparat.
El del Clio també era jo.

jordi cerdanya ha dit...

Sembla ser com si els Caveralts aquest any s'haguessin posat d'acord en no fer una revetlla normal, ja que també l'Isaac es veu que es va quedar a casa i a fer nones doreta.

Ens ho haurem de fer mirar això per un altre any

lia ha dit...

aquests caveralts...deu ni do!! cada cop estem mes apalancats...;)
a mi els petardos em fan por, i tot i que soc patumaire, no hi ha res que m'aulloni tant com la guita petita, mira, nose, m'espanta...!!