13.6.08

HE SOBREVISCUT A UN INTENT D'HOMICIDI

I no és broma. Tot va passar diumenge passat a la tarda i ara, després d'uns dies, ja em veig en cor d'explicar-ho.

Jo sortia de casa i em dirigia a casa ma mare, que la tinc a un tiro de pedra. Bé, a dos. Casa la Laia a un i casa la Montse, a dos. És qüestió de creuar el Passeig de la Vilesa (abans passeig, ara carretera del poble), baixar el carrer Telèfon fins a la Riera i res, una mica de Riera i ja hi ets. Jo començava a baixar pel carrer Telèfon, un nom que no sé perquè, no m'ha agradat mai. A Tiana normalment caminem pel carrer, i només fem servir les voreres quan ve un cotxe o a la carretera (Passeig de la Vilesa, Avinguda Isaac Albéniz, per exemple). Així doncs, baixava pel telèfon i va passar un cotxe que amb prou feines em va deixar temps per apartar-me, sense frenar. Jo li vaig dir que si volia, que m'atropellés. El tiu va parar, que "qué quieres", jo que li repeteixo, ell que m'insulta, jo que li torno l'insult, ell que baixa i "ven y dímelo" tot venint cap a mi, jo que em foto a córrer telèfon avall. Tu diràs.

Una mica més avall sento que el tiu encara m'escridassa i jo que em giro i li dic que es calmi. Lluny d'això, el paio puja al cotxe, arrenca i ve cap a mi. Jo apreto a córrer més. Arribo a la Riera. Què faig? Amunt o avall? Tiro amunt mentre ell ja arriba a baix de tot, a punt d'encarar la Riera. Trec forces encara no sé d'on mentre sento el cotxe venint folladíssim cap a mi. El coco m'ha de reaccionar amb rapidesa i així ho fa. Tiro carrer de la Pau amunt? O amunt però cap a l'altre cantó aviam si puc entrar a casa el Santa? No, no tindria temps amb la segona opció i amb la primera, el tiu m'atraparia i em clavaria una pallissa al carrer de la Pau. Segueixo corrent amunt amb el motor del cotxe cada cop més present. La sensació és ben bé de peli; he d'arribar fins a la següent cantonada: aquell carrer arriba a la Riera amb uns quants esglaons que, evidentment, amb el cotxe no podrà pujar. Com a molt pot baixar i perseguir-me corrents.

Per uns instants em pensava que no hi arribava i que el cotxe m'atropellava. I és que va ser tirar-me cap a les escales que el cotxe va passar pel meu costat fundint i sense frenar. Vull dir que si no arribo a tirar cap a la dreta, el molt fill de puta m'atroplella. Sí sí, m'hagués atropellat! Al tiu se li va girar el cervell i el molt cabró m'hagués atropellat i potser matat. Les cames em feien figa, literalment se'm doblegaven. Havia d'arribar fins al carrer Sant Valentí i entrar a casa mons germans. Eren 50 metres que se'm van fer eterns. Em pensava que no hi arribava; les cames que se'm doblegaven i tenia por que el tiu aparegués per dalt. Fins i tot vaig estar apunt d'entrar a un jardí, però vaig decidir tirar amunt i arribar a Can Rajola. Un cop a la cantonada, encara no estava salvat. Eren 15 metres més però el temps i l'espai es van dilatar. Finalment vaig entrar al 8 bis i vaig pujar fins a l'habitació d'en Joansu encara no sé com. Trasbalsat i atordit, em vaig estirar al seu llit intentant recuperar-me. El cap em rebantava i el cor bategava a dos-mil. Creient-me ja més recuperat vaig entrar al menjador i vaig avançar fins a l'habitació de la Lia, on ella i la Tània estudiaven per l'examen de metafísica de l'endemà. Els hi vaig explicar tot davant la seva incredulitat. Després vaig arrossegar-me fins al menjador, sense ni poder arribar a la ciuna per agafar un got d'aigua. Em vaig estirar al sofà, amb les cames alçades. Em trobava realment malament, molt malament. Al cap de mitja horeta, encara amb el cor accelerat, em vaig adormir hora i mitja o així. Em vaig llevar ja amb el capvespre. A fora no hi havia cap Clio negre ni cap tiu d'uns 40 anys amb el cap girat. Tot i així, vaig preferir que m'acompanyessin a casa.

Fins ara

10 comentaris:

Irene ha dit...

La gent està fatal Abel.
A mi també quasi em peguen un dia per dir que no es podia fumar. Joder! A sobre!
En fin...sort que estàs en forma i el teu cap reacciona ràpid. Jo crec que el meu cap hagués seguit corrent sense pensar en les escales.

M'alegro que acabés tot amb una siesta a can rajoles!

jordi cerdanya ha dit...

Realment hi ha molt de pertorbat solt per aquest mon i a vegades es millor mirar de passar desaparcebut.
Estic content que tot hagi quedat en un ensurt, peró s'ha d'anar amb molt de compte amb gent que poden anar beguts o col.locats i que mai saps per on poden torsar-se.

Roger ha dit...

Quina tela! Realment al món hi ha gent molt pirada. Sort que vas actuar amb rapidesa. Fa cosa d'un any i mig o dos, no ho recordo, se'm rebotar un energumen al cine per que no parava de parlar durant la peli. Li vaig fer "tststs" perquè callès, era una peli per nens, d'animació i jo anava amb la Berta i l'Aina. El tipus es va aixecar i em va amenaçar varies vegades en trencar-me la cara. Jo li vaig dir que estavem al cine i tal. El tenia dues fileres per endavanant i ell anava amb tot de nens. Donant exemple com es pot veure. Em va tornar a amenaçar, cada cop amb més mala llet. Al final es va calmar en veure que jo no deia res. La veritat és que em va fotre la tarda enlaire el molt fill de puta. Quan es va acabar la peli va marxar sense dir res, jo pensava que es quedaria per dir-me alguna cosa però el molt desgraciat va marxar sense dir ni ase ni bèstia.
Tot un exemple d'humanitat.

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

mira, jo he tingut dues experiencies similars i des de llavors, saps allò de ver, oir y callar? pos eso.
La gent està realment molt rebotada i molt tocats del bolet, fes cas i altre dia, CALLA.
de debó es un bon consell.

Abelunimbus ha dit...

Efectivament airina south, la gent està MOLT malament. Benvolgut jordi cerdanya, si no hagués acabat tot en un ensurt, qui sap si t'hauries quedat sense fill. Certament Roger, molta gent pirada, al món. El tiu del cine tela, un gran exemple d'humanitat de cara a les criatures. Després el món va com va... Menta fresca, no pateixis que ja callaré la pròxima vegada. Ja vaig aprendre la lliçó. No exagero quan dic que el tiu m'hagués pogut matar, vull dir que sí, ja vaig aprendre la lesson.

Fins ara

Moni ha dit...

Hostia, intentaré no baixar pel carrer telèfon ni anar en contradirecció ja,ja,ja...Espero que estiguis millor.

Carles Casanovas ha dit...

Hola,Abel. Bon dia,però molta gent s'está tornant boja. En el cotxe i tinc instal.lat el dispositiu de control de velocitat i el faig servir sempre. Tant per carretera o autopista com per ciutat. En 45 anys de conducció mai havia sofert tants insults, pitades i improperis com ara.
L'altre dia al passeig Maragall, un
"chaval" de uns 30 anys, volia trencar-me la cara "porque gente como tu, nos hace perder el tiempo".Baja si eres hombre..."
Vaig mirar-li els ulls i no li vaig
contestar !!

moi de tiana ha dit...

sonats, molt sonats
des de sempre i encara per molt de temps, per desgràcia...
no deixaran d'haver-n'hi tan fàcilment...
ja t'ho vaig dir lo que ja sats i per ací també et diuen, grans moments per utilitzar el me doy asco tio, tranquilo, de verdad que tú si que molas, ya me voy...
com a concepte.

Anònim ha dit...

No tinc paraules, amb tot vull fer esmena a la extraordinària qualitat literária del relat. I no és conya. Llegint he viscut la situació com si ja me'l veiés a sobre.

lidlab ha dit...

quina paradoxa!! una possible pallissa al carrer de la Pau!

Ec, Abel, m'ha agradat molt la teua redacció del tema... no si al final m'hauré de prendre en serio això que crees...!!!

au, bessets!
L