FELICITATS!

Sens dubte estem d'enhorabona, a Tiana. Ja fa uns dies que vaig veure els primers a Barcelona, de fet fa 11 dies, el 4 d'abril, l'aniversari de la Laia i la Roser. Però avui ja han aparegut també a Tiana.

El poble està ple de Pitus porum, o Pites Pòrum com li dic jo, o Pitòsper com es diu oficialment en català. Jardins, jardinets, jardins immensos, parcs... Petits, esdevinguts arbres, arbustos, en plan mur retalladet... N'està ple! I el tema és que quan floreix, el Pites Pòrum fot una olor que flipes! De intensa i de bona. És, sens dubte, de les meves olors preferides i quan arriba l'abril i comencen a florir, el poble esdevé un núvol de perfum. Així com a finals d'hivern (o a ple hivern en una advecció càlida) o també ja entrada la primavera, a vegades Tiana és engolida per la boira, ara comença una època en què és com si hi hagués una boira incolora i invisible però que embolcalla tot el poble. A més, clar, no tots floreixen alhora. De manera que quan un ja comença a marcir les flors n'apareix un altre que està en ple esclat. Ah, i visualment són preciosos també; anar veient les primeres flors, com s'en van omplint, com estan ja tots florits, amb el contrast amb aquella fulla petita i verda i fosca. M'encantaria fer un inventari fotogràfic de Pites Pòrums tianencs. Calla que no m'hi posi aquest cap de setmana. Ja us posaré alguna foto perquè veieu de quin encant visual us estic parlant i perquè us n'imagineu la olor o la recordeu. Tot plegat, des de les primeres flors descobertes (com les d'avui al Pites Pòrum de casa la Montse) fins que deixen de fer olor i predominen les marcides, tot plegat dura cosa d'un mes i mig, calculo. Aquest any m'hi fixáré més.

Després és com trist; la il·lusió de la primera flor, del primer Pites Pòrum descobert florit, és comparable en intensitat a la tristesa de quan comencen a predominar els marcits. Però bé, l'any que ve hi tornen. De moment, tot just comencem. Com deia, estem d'enhorabona!

Fins ara