14.4.08

DE L'ALTRE BLOG 2 (21-12-7)

Seguint amb la recuperació dels escrits de l'altre blog, us deixo aquest en motiu de l'últim solstici d'hivern:


21 DE DESEMBRE


Potser perquè vaig nèixer en solstici, els solticis sempre m'han agradat. I també els equinoccis. Demà el sol entrarà a Capricorn i deixarem enrera aquesta tardor eixuta per entrar a un hivern que ja ha ensanyat les ungles i que començarà amb pluja i neu al Pirineu. Aquest any cau en 22, però d'altres anys el solstici d'hivern ha caigut en 21. 21 de desembre, un dia que per si sol ja és maco. Com el 21 de juny, solstici d'estiu i alhora el meu aniversari. Així doncs, avui, 21 de desembre, faig 27 anys i mig, 27 anys i sis mesos. 21 de desembre, una data sovint a celebrar per si sola pel fet de ser soltici però també per altres raons.

La celebració, doncs, enguany no ve donada pel solstici però sí pel meu "i mig"; ja he completat el primer cicle del meu any i ara comença el compte enrera fins que d'aquí a sis mesos justos faci els 28. Però la celebració també ve per un altre cantó; avui fa dos anys que vaig venir a fer el càsting, la prova, per entrar a treballar a RAC 1. Sens dubte, com ja vaig pensar en el seu dia, la data ja era una bona senyal. I ara, doncs mira, estic aquí assegut pendent del radar i de les quantitats de precipitació recollides, pendent de la previsió pel cap de setmana i el Nadal, per explicar-ho tot plegat al llarg de la tarda i aquest vespre.

La cosa ha afluixat cap al sud i comencen a aparèixer ruixadets a les comarques gironines i al nord de les de Barcelona. Un bon regal aquesta llevantada; un bon regal aquestes pluges que en molts casos oscil·len entre els 100 i els 200 mm a les Terres de l'Ebre i comarques de Tarragona recollits al llarg d'aquesta setmana. Un bon regal aquesta setmana. Un bon regal, la vida.

Fins ara

2 comentaris:

Tanti ha dit...

A l'anar llegint he recordat molt un solstici d'estiu que vem passar plegats a Holanda. Fa tant temps que el pilot del Virgin Express et va deixar passar a la cabina per veure el panorama dels núvols de front. Ara seria impenssable. Ens van passar coses excepcionals, com ara trobar en Rabindranath Tagore al tren.
Sort que malgrat que el temps passa i les circumstàncies canvien, els solsticis perduren.

Javi Buera A. ha dit...

T'he de reconèixer que a mi també m'agraden, i molt!, els solsticis...sobretot des que vaig estudiar llatí. No sé per què, però recordo que m'agradaven les festes que es feien aquella gent...

Fins aviat!

Salut!