Abans de retornar al meu primer blog, aquest, el que vaig estrenar amb poc èxit el març del 2005 i que he recuperat el març del 2008, me'n vaig obrir un a un altre servidor de blogs que ha resultat ser una caca. És per això que, amb tan bon criteri, vaig tornar aquí. La qüestió és que allà hi tinc alguns escrits que m'agraden prou. N'aniré penjant de tant en tant sota el títol "DE L'ALTRE BLOG". Començo amb quest:
En Jordi, en Jordi Queralt, mon pare vaja, m'està retocant algunes fotos del Nepal amb un programa informàtic. N'hi ha que van quedar cremades o fosques i ell me les retoca i queden la mar de bé, amb els colors més vius i més fidels al que es pretenia que es veiés.
Quan va baixar fa un parell de setmanes se'n va endur quasi 500 amb un llapis de memòria. Me les ha arreglat i me les ha enviat. Però no per e-mail, seria inacabable enviar tantes fotos, doncs no es podrien enviar amb un sol mail i me n'hagués hagut d'enviar un futimé. A no ser que les comprimís. Tot i així són moltes fotos. Total, que me les ha enviat per correu. Però per correu covencional. Amb format digital però per correu convencional. És a dir, tecnologia moderna a través del correu de tota la vida. M'agrada. Té un punt que m'agrada.
Fins ara
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
1. A mi també m'agrada aquest punt: .
2. Amb gmail pots enviar el que vulguis, darling...
3. A Tiana us obliguen a acomiadar-vos amb un "fins ara"?
4. O és cosa de mortimers això de "fins ara"?
5. Fins ara.
A Tiana fem el que ens dóna la gana, sempre s'ha dit. A mi m'agrada despedir-me amb un fins ara, és una mica com deixar les portes obertes.
Au(revoir)
Fins ara
Publica un comentari a l'entrada