Ja fa temps que l’hi xupo, al veí. Sempre havia dit que si en tenia ocasió, ho faria. Seria absurd, i sobretot en l’actual moment econòmic, desaprofitar els avenços tecnològics. La Laia s’ho pren bé i és que ella també se’n beneficia. D’alguna manera també em sap greu i també hi ha allò que depens totalment del seu fer i desfer i no de la teva voluntat. Però el que deia, la tecnologia avança molt ràpidament els últims anys i ja queda lluny aquell temps en què navegaves amb 56 Kb de velocitat i encara gràcies i, com a molt, tenies una tarifa plana (és quan va sorgir el concepte) de sis de la tarda a sis del matí. “Sí, es veu que als Estats Units tenen un preu fix per poder navegar tot el dia i tenen l’ordinador connectat a internet constanment”, havia sentit. Però el que deia, d’això ja en fa temps. Ara naveguem tranquil·lament 50 vagedes, 50, més ràpid i també tenim els ordinadors tot el dia connectats a la xarxa i fins i tot sense fils, a través d’unes ones. És això que en diuen WIFI. Les ones de varis veïns arriben a casa meva i hi entren sense trucar a la porta. Potser són nocives i no ho sé, però la qüestió és que me n’arriben procedents de vàries unitats familiars. Totes amb protecció perquè ningú se’n pugui aprofitar. Totes, excepte unes, que són les que jo aprofito, per exemple, per publicar això que llegiu.
Fins ara
26.11.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Fins que algun dia tots es posin condó i hagis de començar a pagar per gaudir-ne, com m'ha passat a mi...
Doncs que no entrin a casa meva!
56 kbs, me'n recordo, i recordo les encabronades amb la telefònica perquè es tallava constantment.
Bé, les encabronades amb timofónica tampoc és que hagin desparegut del mapa eh...
Llàstima que no les facis servir més (les ones) per comunicar-te amb les persones que malgrat estar lluny de tu t'estimen.
Una llàstima, certament
Susceptibilitats? ;-)
jeje
la primera frase m'ha espantat...ja fa temps que li xupo...collons!!
Hehehehehe, clar es tracta una mica d'això!
si, sempre els dobles sentits de les frases son els que ens donen alegries a la vida, ooooooiiiii!!!!!!
Nosaltres paguem el wifi!
Però som més inteligents que el teu veí i ho tenim protegit. Bwahahahahaha!
ohhhhhhh quin susto! he pensat, por dios que diu que li xupa que a qui????
jajajaja
ja et proposo, provar si t'arriba la meva senyal, compartim gastos/línea. Així tu entres quan et dona la gana i et baixes el que et dona la gana i jo pago menys.
Però crec que no arriba...oi?
És una gran i magnífica idea, Irene, però no crec que m'arribi. Quina llàstima!
Publica un comentari a l'entrada