18.10.08

AVUI FA UN ANY

que en Pol, l'Isaac i jo arrencàvem cap al Nepal. A hores d'ara jèiem com podíem reclosos en la grisor de l'aeroport de Moscou. Les primeres d'unes llarges 17 hores tancats en aquelles parets encara soviètiques.

Avui fa un any marxava cap a una aventura plena d'aventures. Un viatge diferent a qualsevol. Marxava amb una il·lusió i unes ganes tremendes que dies més tard, en moments d'enyorança, em costarien d'entendre. Un gran viatge però també amb moments difícils.

Tal dia com avui, en fa 366, marxava sense tot el que ara tinc a la motxil·la, que són tantes i moltes coses. Sense ni tenir-ne ni puta idea de tot el que viuria, sense tot allò que ara recordo i que encara no havia viscut. Tants moments, tants records, tantes vivències, tants espais, tantes muntanyes, tantes novetats, tantes emocions, tantes vibracions, tanta gent diferent, tantes noves maneres de viure i veure la vida, tants pensaments, tants moments amb mi mateix, tanta calma, tanta bellesa, tanta pobresa, tanta natura, tanta vida.

Un mes, de 18 a 18, amb un pas del temps totalment diferent. Una setmana era una setmana, sí, però esdevenia una eternitat. Demà fa dues setmanes, per exemple, que vem pujar a fer una mica de muntanya per les altures ripollenques. Dues setmanes i sembla que fos abans d'ahir. I les dues següents passaran amb la mateixa vitesse mentre allà, enllà de l'Àsia, van tenir un ritme totalment diferent.

L'enyorança i el record malencòlic són evidents i ho seran els pròxims dies. No vull anar pensant cada dia o cada dos per tres avui estàvem aquí, avui estàvem allà, avui fèiem això, avui fèiem allò, però inevitablement hi aniré pensant. Aquells caminars en paisatge semiselvàtic regalimant de suor, les etapes per les estepes àrides i altes a sotavent de l'Annapurna, les jornades ja més amunt contemplant el món des de 5000 metres, els dies a Kathmandu, els dies a Pokhara, les six houres on the roof, les seven garlic soups, els passejos amb barca amb les nuvolades himalaiènques al fons, els passejos pel Kathmandu i el Pokhara nocturn, la gent coneguda, les altures nevades, les parets majestuoses de Ses Majestats, la neu ventada dels cims més alts del món, els imponents i tants dies presents quasi 5000 metres de la cara nord de l'Annapurna II, les noies precioses, la contemplació de la Pau i el Silenci, les cares profundes de la gent, el fer i desfer dels pobles i poblets, els yacs immensos i les immenses hamburgueses de yak, les glaceres penjades, les carabanes de burros, les caravanes de gent carregada com burros, més enllà de les seves capacitats, el blau del cel, la immensitat de la nit al Camp Base del Pissang Peak, una de les sensacions més increïbles que recordo de la vida, les xerrades i les estones amb en Pol, nebot que amb 13 anys se'n ve un mes a l'Himalaya i intenta un 6000, les esbroncadetes amb l'Isaac, germà de 32 anys que se'n ve un mes a l'Himalaya i fa un 6000, la lluna immensa encenent el blanc de les muntanyes, la companyia constant del riu i les seves aigües braves, les monestirs i monjos budistes, els rodets d'oració rodats, els nens i les nenes, les llargues estones escrivint a la llibreteta, les dures estones d'enyorança a la Laia, la sensació d'estar ja no a un altre món sinó a una altra galàxia, a una altra realitat, les ganes d'arribar a casa per fòtre'm un pà amb tomàquet amb embotit, les ganes de marxar i tornar-hi que tinc ara mateix.

Tres Queralt al Nepal. Podeu fer un tastet del diari i contemplar algunes fotos a http://unmesalnepal.blogspot.com

Fins ara

2 comentaris:

jordi cerdanya ha dit...

Veiam, si vols cel.lebrar l'anada al Nepal, em sembla molt bé que ho facis i en vulguis fer particips als teus amics i familiars.

He anat a: unmesalnepal i resulta que està tal i com el vareis deixar al mes de maig.

Creia que al enviar-nos a aquesta adreça, ja s'hauría posat al dia el diar de solsament un mes de viatge. Diràs que és un pal escriure tant, ja ho sé, doncs El Fumador també ho es.

Abelunimbus ha dit...

Home, "solsament" un mes, sí, però un mes molt escrit. No és que em faci pal, és que de moment no tinc pensat continuar-lo perquè tinc d'altres plants pel diari.

He posat el link per la gent que entri i no conegui el blog del Nepal, més que res per si vol fer un cop d'ull a algunes fotos.