9.10.08

DES D'ALLÀ DALT

Treballar a una quinzena planta en una ciutat en general d'arquitectura de poca altura com ara Barcelona, et permet tenir-ne unes vistes impressionants. De mica en mica, però, t'hi vas acostumant i pràcticament arriba un moment en què ni te n'adones del privilegi del lloc on treballes. Va bé, de tant en tant, aturar-se al costat d'una finestra i mirar-hi una mica i recuperar la consciència de l'altura damunt la ciutat.

Quan la teva feina és estar pendent del que passa al cel i pronosticar-ne l'evolució, realment en pots treure profit dels 15 pisos. La consulta habitual del Meteosat i el radar meteorològic per veure on plou i altres eines vàries, es veu gratament complementada per la consulta a ull nu des d'allà dalt. És el cas, per exemple, d'una tempesta que del Vallès Oriental estant s'atança al Maresme. La veus a través del radar, la veus a través del Meteossat i la veus a vista d'ocell més enllà del Pla de Barcelona.

I clar, si portes càmera de fer fotos al damunt, et permet fer-ne fotos.
























Es tracta de la tempesta de divendres passat, tres d'octubre, que va deixar part del Baix Maresme sota el blanc de la calamarsa, donant uns paisatges vóra mar poques vegades observables, amb les platges tenyides de blanc, talment una nevada hivernal.

Fins ara

9 comentaris:

moi de tiana ha dit...

castellatus quién sóis...

Tanti ha dit...

Quines fotos tant impressionants!!!

Trobo que ets molt professional ;-)

Petons

TT

lia ha dit...

macu de veure que fa por! ja me'n recordo ja...llastima que no va acabar de despenjar-se cap a tiana...pero les fotos son brutals!

Tanti ha dit...

No puc deixar de pensar en tu perquè veig cada dia núvols...És per estar fent fotos a cada moment...

TT

Uri ha dit...

Deu nidort!

marçal guasch ha dit...

bona feina tiu!

Menxa ha dit...

Eii!
Gràcies per passar-te pel meu blog, un plaer ;)
La veritat és que faig el tecnològic perquè mai a la vida he enfocat el meu futur cap a les lletres ni cap a res d'artístic. Em pot agradar molt escriure i tot això però tinc els dos mons de vida rutinària i aficions completament per separat. No ho sé, suposo que és això. Ni jo mateixa m'ho sé dir! ;P

Les fotos del cel donen per molt. Una de les gràcies dels dies tapats de núvols és els colors i les formes que fan... genial!

Un petonet.

Ivan ha dit...

Ei fotografies espectaculars Abel!!!
Que guapes!!!

Caracola Submarina ha dit...

uauuuuuuuuuuuu!