- Tinc una idea, aquesta muntanyeta plena de ginesta que a l'abril i el maig queda tota groga i desprèn tanta olor, per què no ens la carreguem i canviem la ginesta per naus industrials?
- Val, bona idea.
Fins ara
28.4.08
24.4.08
M'HE PENJAT
A part dels quatre vídeos que tinc penjats al youtube, tres del Nepal i un d'una tempesta, ara hi tinc també una de les emissions del temps d'aquest mes d'abril a 8TV. Correspon al dia 3, abans que arribessin les dues setmanes de pluges i nevades. Tots aquells que no m'hagueu vist mai, doncs si voleu, ja sabeu. Aquells que ja m'hagueu vist, doncs si voleu em podeu tornar a veure.
Aquí em teniu
Fins ara
Aquí em teniu
Fins ara
21.4.08
Us deia ahir com de bona estava sent la pertorbació, com plovia a moltes comarques i com nevava al Pirineu. A Tiana, i de fet a moltes àrees del litoral i pre-litoral de Barcelona i en algunes comarques gironines, en vam quedar bastant al marge, però bé, globalment una valoració més que positiva de la borrasca.
Al Pirineu i pre-Pirineu de Lleida, en les dues últimes setmanes hi ha registres de més de 200 litres (251 a Port del Comte), i en molts casos per damunt dels 100. Al Pirineu i pre-Pirineu de Girona, no tant, però arribem als 100 litrets: 104 a Ulldeter i als 97 a Núria. Tot plegat amb una cota de neu força baixa, sobretot al sector occidental.
El resultat de tot plegat, vét -aquí les següents fotos d'aquest matí mateix a la zona de Certascan i Tavascan. Impressionants. Fotos gentilesa de Ramon Baylina: www.meteosort.com.
Demà en posaré unes quantes més. Realment el panorama és escepcional. Un gruix de neu més que considerable, un mantell llis i net i algunes pr imeres allaus. Tot això, cap als rius!
Fins ara
http://unmesalnepal.blogspot.com
Deixeu-me, benvolguts, que faci una mica de promoció del meu nou blog, on transcric el diari del viatge al Nepal, ara fa mig any. L'adreça és
Us hi espero!
Fins ara
http://unmesalnepal.blogspot.com
Us hi espero!
Fins ara
20.4.08
Em puc enamorar d'una seqüència d'imatges del Meteosat? La resposta és evidentment que no. Enamorar-me'n, no, però l'emoció que puc arribar a sentir i l'excitació contemplant depèn quins panorames meteosàtics, es pot assemblar bastant a les sensacions de les follies de l'amor.
Fins ara
La seqüència que ens ofereix avui ara la magnífica pàgina http://www.sat24.com/, és espectacular. La pertorbació instal·lada al Cantàbric, amb un front acabant de travessar Catalunya, amb l'embossament d'aire fred giravoltant damunt la Península Ibèrica, amb el granulat característic dels ruixats i les tempestes que hi decarreguen. I el front que ens està passant, els fronts vaja. Un de càlid i un de fred que genera ruixats i tempestes que han entrat per ponent i el sud i van avançant fins que d'aquí mitja horeta ens arribin. Tot plegat, brutal. La situació isobàrica parla per si sola. Fixeu-vos amb Islàndia, té un anticicló de 1022 hPa instal·lat al damunt! Cal pensar que les borrasques hi són tan habituals que així com tenim l'Anticicló de les Açores, també tenim la Depressió d'Islàndia.
La veritat és que hem d'estar contents. Molt contents! La pluja ha efectat i de quina manera moltes comarques de ponent, el sud i el Pirineu i pre-Pirineu. Al nord-est, de moment, ben poca cosa. A Tiana tot just un litret. Però cap a ponent hi ha molts registres de 20 a 40 litres, acostant-se als 60 a Tàrrega. I de fet a tota aquella àrea hi torna a ploure. A les comarques tarragonines, també tenim regsitres més que significatius. I també al Pirineu, nevades de més de mig metre i arribant a més d'un metre acumulat els últims dies. I tot i ser una situació de sud-oest, la cota al voltant dels 1600 al Pirineu oriental i 1300 o així a la resta. És a dir, aigua boníssima pels sembrats de ponent i els fruiters, que se suma a les plugetes que ja hi ha anat fent les dues últimes setmanes. Pluja boníssima també pel sector agrícola de Tarragona. I pluja també (i neu) a les capçaleres dels rius, és a dir aigua boníssima pel tema embassaments. Resumint, aigua boníssima per tots els espectes de la sequera: agrària, forestal, d'aigües freàtiques, consum humà directe... El que deia, hem d'estar MOLT CONTENTS!
Fins ara
19.4.08
QUINS DIES! (escrit escrit cap a les tres però penjat ara a les set)
Sembla que la pressió vulgui pujar i no pugui. Fa dues setmanes que m’he acostumat a viure al voltant dels 1000 mb; una mica per sobre, una mica per sota, però en definitiva, m’he acostumat a viure clarament per sota de la pressió habitual, amb algun dia d’excepció.
Ahir vam baixar fins els 988.5, realment excepcional. Tenim ja fa uns dies una pertorbació instal·lada a la Península Ibèrica que va enviant-nos fronts i pluges i trons. La setmana passada ja vam estar vàris dies així, amb pressions baixes i pertorbacions rondant-nos. Entre mig, a principis de setmana, vam pujar fins els 1021.2, però la cosa no va durar gaire. Temps tot just d’enyorar les baixes pressions d’uns dies enrera, que ja hi hem tornat.
La situació és preciosa. Els bloquejos antincilònics d’altres latituds i longituds fan que les borrasques ens arribin i que, a més, no puguin avançar. Unes terenyines isobàriques amb unes pressions al seu centre que recorden més a Gran Bretanya o Escandinàvia. Preciós, com deia.
Ara estem a 1001.4 mb ; hem arribat a pujar fins els 1002.8, però ja tornem a anar cap avall, símptome inequívoc que se’ns acosta el nou canvi de temps previst per demà. El que deia, com a les Illes Britàniques. Ens passen uns fronts, surt una mica el sol, puja una mica la pressió atmosfèrica, però ja tornem a anar cap avall. A mitja tarda ja tornarem a estar per sota dels 1000 mb. El normal seria que la pressió baixés, val, fins i tot que s’acostés als 1000 mb, però que després tornés a recuperar-se. Però ja veus tu, no hapogut ni arribar als 1003 mb! L’emoció i la sensació m’encanta; la sensació de saber que aquest sol és traÏdor, en el sentit que demà hi tornem i de valent. Gaudeixes del sol, de la bonança, d’aquests 20 graus d’ara mateix, però sabent que tot plegat té les hores comptades i que demà tornarem a disfrutar com cabrons. M’encanta! Quin abril!
Fins ara
Ahir vam baixar fins els 988.5, realment excepcional. Tenim ja fa uns dies una pertorbació instal·lada a la Península Ibèrica que va enviant-nos fronts i pluges i trons. La setmana passada ja vam estar vàris dies així, amb pressions baixes i pertorbacions rondant-nos. Entre mig, a principis de setmana, vam pujar fins els 1021.2, però la cosa no va durar gaire. Temps tot just d’enyorar les baixes pressions d’uns dies enrera, que ja hi hem tornat.
La situació és preciosa. Els bloquejos antincilònics d’altres latituds i longituds fan que les borrasques ens arribin i que, a més, no puguin avançar. Unes terenyines isobàriques amb unes pressions al seu centre que recorden més a Gran Bretanya o Escandinàvia. Preciós, com deia.
Ara estem a 1001.4 mb ; hem arribat a pujar fins els 1002.8, però ja tornem a anar cap avall, símptome inequívoc que se’ns acosta el nou canvi de temps previst per demà. El que deia, com a les Illes Britàniques. Ens passen uns fronts, surt una mica el sol, puja una mica la pressió atmosfèrica, però ja tornem a anar cap avall. A mitja tarda ja tornarem a estar per sota dels 1000 mb. El normal seria que la pressió baixés, val, fins i tot que s’acostés als 1000 mb, però que després tornés a recuperar-se. Però ja veus tu, no hapogut ni arribar als 1003 mb! L’emoció i la sensació m’encanta; la sensació de saber que aquest sol és traÏdor, en el sentit que demà hi tornem i de valent. Gaudeixes del sol, de la bonança, d’aquests 20 graus d’ara mateix, però sabent que tot plegat té les hores comptades i que demà tornarem a disfrutar com cabrons. M’encanta! Quin abril!
Fins ara
ON SÓN LES NUVOLADES?
És ben curiós. Després de dues tardes de nuvolades, de cúmuls que creixien i creixien amb una facilitat incrïble, com sabent que en qualsevol moment els castigaran i s'hauran de quedar requítics a baix de tot de la troposfera, després de dues tardes de ruixats i tempestes i calamarçades i canvis de llum constants, avui tot ha tornat a la normalitat. Quatre núvols prims, algun cumulet decoratiu i poca cosa més.
Però el que es curiós és que, després de dues tardes com les que deia, ara se'm fa estrany que aquests cumulets no tirin amunt. Se'm fa estrany una atmosfera tan tranquil·la, tan estable. Com si allò fos lo habitual. Les ganes!
Resumint: se'm fa estranya la normalitat del temps estable. Demà, tornem-hi; demà pot ser un dia brutal!
Fins ara
Però el que es curiós és que, després de dues tardes com les que deia, ara se'm fa estrany que aquests cumulets no tirin amunt. Se'm fa estrany una atmosfera tan tranquil·la, tan estable. Com si allò fos lo habitual. Les ganes!
Resumint: se'm fa estranya la normalitat del temps estable. Demà, tornem-hi; demà pot ser un dia brutal!
Fins ara
18.4.08
UNMESALNEPAL.BLOGSPOT.COM
Com deia ahir, avui fa mig any que vam marxar al Nepal l'Isaac, el Pol i jo. I també deia que obriria un blog on aniria penjant la transripció del diari del viatge. Doncs bé, ja existeix. El podeu visitar a http://unmesalnepal.blogspot.com. Ara veig que no m'ho deixa enllaçar. Bé, hi podeu anar des del llistat del links d'aquí al costat. Es titula Caminant entre muntanyots.
Fins ara
Fins ara
17.4.08
DEMÀ OBRO UN BLOG SOBRE EL VIATGE AL NEPAL
Som dia 17. 17 d’abril, 17 del 4. oficialment ESTEM A 17 d'abril, però no m'agrada. Demà fa sis mesos, sis, que vam marxar cap al Nepal. L’última reflexió sobre el flipe del pas del temps feta a partir del viatge al Nepal la vaig fer fa dos mesos, quan feia quatre mesos, quatre, que havíem marxat. Doncs bé, demà ja en fa mig any, que vam marxar. Què? És que encara sona més heavy dit així! Mig any! Bestial.
L’Isaac i el Pol corren per aquí. Van arribar dilluns després de travessar mig Catalunya i contemplar nuvolades i tempestes que descarregaven en una primaveral com cal tarda d’abril. Jo a la nit, al tornar de treballar, als volts de les deu, vaig passar per casa la Montse i me’ls vaig trobar. Tenia entès que arribaven dimarts però va resultar que ja els teníem aquí. Vaig sopar amb ells, que ja acabaven i, de cop, em vaig adonar que des que havíem tornat el 18 de novembre, no havíem coincidit tots tres. Al Pol l’havia vist per festes i a l’Isaac, més tard, per Setmana Santa, és a dir també per festes, però unes altres. Però tots tres junts no ens hi havíem tornat a trobar i esclar, com és lògic, ho vam comentar. I com és normal, van anar sortint nècdotes, records, moments, bromes… I és que sense comptar el dinar del dia de retrobament amb aquest món, l’últim cop que havíem estat els tres asseguts en una taula era a l’aeroport de Dheli tot menjant alguna cosa i esperant que passessin com fos les hores que ens separaven del tros d’avió immens d’Aeroflot que ens portaria a Moscou per després agafar-ne un altre cap a Barcelona.
Aprofitant l’efemèrida i que a més estem parlant de mig any, que és com una efemèrida més rodona, i aprofitant que ells corren per aquí, he decidit obrir un blog que segurament es dirà Un mes al Nepal. Tal qual.
La Laia, uns dies abans de marxar, em va regalar Lós pájaros de Bangkok del Montalbán perquè m’acompanyessin (ells, els pájaros, i també ella) durant el viatge. També em va regalar una llibreteta preciosa perquè hi anés escrivint cosetes. La llibreteta es va convertir en un diari on cada dia hi escrivia el que havia estat el dia; va esdevenir, doncs, un element imprescindible del viatge i un dels símbols de la meva aventura al Nepal. La idea era, un cop a casa, anar transcrivint el diari a ordinador, però el meu dia a dia no m’ho ha permès. No pensava en la feinada que això representava i no tenia en compte el diferent ritme del pas del temps ni lo a tope que anem en aquest altre món. La qüestió és que només he trasncrit alguns dies del principi i he pensat que una manera de fer-ho, de mica en mica però que amb un mes ja m’ho hauré polit, és escriure un dia cada dia. No sé si podré, ja ho dic ara; de fet no crec, doncs hi ha dies en què escrivia molt, de manera que ja ho veurem. La idea és escriure el corresponent dia a fa just un mes; és a dir, el 24 d’abril el del 24 d’octubre, el 2 de maig el del 2 de novembre i així anar fent. I he pensat, també, de crear aquest blog que us deia i cada dia anar penjant el del dia corresponent. I així ho faré. Però clar, arribant a les hores que arribo a casa i amb el cansament que arrossego amb mi a vegades, hi haurà dies que no el podré trasncriure tot, el dia corresponent, i ja hi serem. El primer dia que això passi, doncs ja no aniré complint la idea del 24/24 i el 2/2. A més, els dies aquests en què escrivia tant, tota la parrefada de cop podria cansar al lector, de manera que suposo que els penjaré per parts. On verá, que diuen els francesos.
En tot cas, demà començaré. De fet, la idea és escriure-ho a la nit, tranquil·lament a casa abans d’anar a dormir, i penjar-lo l’endemà. Així doncs, ja des d’un principi no coincidirà i el dia 24 penjaré del del dia 23 i el dia 2 el del dia 1. Però bé, diguèssim que la idea és aquesta, el dia a dia del viatge al Nepal just mig any després.
Espero doncs, que aneu visitant el nou blog a l’adreça http://unmesalnepal.blogspot.com/. I que us agradi.
Fins ara
L’Isaac i el Pol corren per aquí. Van arribar dilluns després de travessar mig Catalunya i contemplar nuvolades i tempestes que descarregaven en una primaveral com cal tarda d’abril. Jo a la nit, al tornar de treballar, als volts de les deu, vaig passar per casa la Montse i me’ls vaig trobar. Tenia entès que arribaven dimarts però va resultar que ja els teníem aquí. Vaig sopar amb ells, que ja acabaven i, de cop, em vaig adonar que des que havíem tornat el 18 de novembre, no havíem coincidit tots tres. Al Pol l’havia vist per festes i a l’Isaac, més tard, per Setmana Santa, és a dir també per festes, però unes altres. Però tots tres junts no ens hi havíem tornat a trobar i esclar, com és lògic, ho vam comentar. I com és normal, van anar sortint nècdotes, records, moments, bromes… I és que sense comptar el dinar del dia de retrobament amb aquest món, l’últim cop que havíem estat els tres asseguts en una taula era a l’aeroport de Dheli tot menjant alguna cosa i esperant que passessin com fos les hores que ens separaven del tros d’avió immens d’Aeroflot que ens portaria a Moscou per després agafar-ne un altre cap a Barcelona.
Aprofitant l’efemèrida i que a més estem parlant de mig any, que és com una efemèrida més rodona, i aprofitant que ells corren per aquí, he decidit obrir un blog que segurament es dirà Un mes al Nepal. Tal qual.
La Laia, uns dies abans de marxar, em va regalar Lós pájaros de Bangkok del Montalbán perquè m’acompanyessin (ells, els pájaros, i també ella) durant el viatge. També em va regalar una llibreteta preciosa perquè hi anés escrivint cosetes. La llibreteta es va convertir en un diari on cada dia hi escrivia el que havia estat el dia; va esdevenir, doncs, un element imprescindible del viatge i un dels símbols de la meva aventura al Nepal. La idea era, un cop a casa, anar transcrivint el diari a ordinador, però el meu dia a dia no m’ho ha permès. No pensava en la feinada que això representava i no tenia en compte el diferent ritme del pas del temps ni lo a tope que anem en aquest altre món. La qüestió és que només he trasncrit alguns dies del principi i he pensat que una manera de fer-ho, de mica en mica però que amb un mes ja m’ho hauré polit, és escriure un dia cada dia. No sé si podré, ja ho dic ara; de fet no crec, doncs hi ha dies en què escrivia molt, de manera que ja ho veurem. La idea és escriure el corresponent dia a fa just un mes; és a dir, el 24 d’abril el del 24 d’octubre, el 2 de maig el del 2 de novembre i així anar fent. I he pensat, també, de crear aquest blog que us deia i cada dia anar penjant el del dia corresponent. I així ho faré. Però clar, arribant a les hores que arribo a casa i amb el cansament que arrossego amb mi a vegades, hi haurà dies que no el podré trasncriure tot, el dia corresponent, i ja hi serem. El primer dia que això passi, doncs ja no aniré complint la idea del 24/24 i el 2/2. A més, els dies aquests en què escrivia tant, tota la parrefada de cop podria cansar al lector, de manera que suposo que els penjaré per parts. On verá, que diuen els francesos.
En tot cas, demà començaré. De fet, la idea és escriure-ho a la nit, tranquil·lament a casa abans d’anar a dormir, i penjar-lo l’endemà. Així doncs, ja des d’un principi no coincidirà i el dia 24 penjaré del del dia 23 i el dia 2 el del dia 1. Però bé, diguèssim que la idea és aquesta, el dia a dia del viatge al Nepal just mig any després.
Espero doncs, que aneu visitant el nou blog a l’adreça http://unmesalnepal.blogspot.com/. I que us agradi.
Fins ara
15.4.08
FELICITATS!
Sens dubte estem d'enhorabona, a Tiana. Ja fa uns dies que vaig veure els primers a Barcelona, de fet fa 11 dies, el 4 d'abril, l'aniversari de la Laia i la Roser. Però avui ja han aparegut també a Tiana.
El poble està ple de Pitus porum, o Pites Pòrum com li dic jo, o Pitòsper com es diu oficialment en català. Jardins, jardinets, jardins immensos, parcs... Petits, esdevinguts arbres, arbustos, en plan mur retalladet... N'està ple! I el tema és que quan floreix, el Pites Pòrum fot una olor que flipes! De intensa i de bona. És, sens dubte, de les meves olors preferides i quan arriba l'abril i comencen a florir, el poble esdevé un núvol de perfum. Així com a finals d'hivern (o a ple hivern en una advecció càlida) o també ja entrada la primavera, a vegades Tiana és engolida per la boira, ara comença una època en què és com si hi hagués una boira incolora i invisible però que embolcalla tot el poble. A més, clar, no tots floreixen alhora. De manera que quan un ja comença a marcir les flors n'apareix un altre que està en ple esclat. Ah, i visualment són preciosos també; anar veient les primeres flors, com s'en van omplint, com estan ja tots florits, amb el contrast amb aquella fulla petita i verda i fosca. M'encantaria fer un inventari fotogràfic de Pites Pòrums tianencs. Calla que no m'hi posi aquest cap de setmana. Ja us posaré alguna foto perquè veieu de quin encant visual us estic parlant i perquè us n'imagineu la olor o la recordeu. Tot plegat, des de les primeres flors descobertes (com les d'avui al Pites Pòrum de casa la Montse) fins que deixen de fer olor i predominen les marcides, tot plegat dura cosa d'un mes i mig, calculo. Aquest any m'hi fixáré més.
Després és com trist; la il·lusió de la primera flor, del primer Pites Pòrum descobert florit, és comparable en intensitat a la tristesa de quan comencen a predominar els marcits. Però bé, l'any que ve hi tornen. De moment, tot just comencem. Com deia, estem d'enhorabona!
Fins ara
El poble està ple de Pitus porum, o Pites Pòrum com li dic jo, o Pitòsper com es diu oficialment en català. Jardins, jardinets, jardins immensos, parcs... Petits, esdevinguts arbres, arbustos, en plan mur retalladet... N'està ple! I el tema és que quan floreix, el Pites Pòrum fot una olor que flipes! De intensa i de bona. És, sens dubte, de les meves olors preferides i quan arriba l'abril i comencen a florir, el poble esdevé un núvol de perfum. Així com a finals d'hivern (o a ple hivern en una advecció càlida) o també ja entrada la primavera, a vegades Tiana és engolida per la boira, ara comença una època en què és com si hi hagués una boira incolora i invisible però que embolcalla tot el poble. A més, clar, no tots floreixen alhora. De manera que quan un ja comença a marcir les flors n'apareix un altre que està en ple esclat. Ah, i visualment són preciosos també; anar veient les primeres flors, com s'en van omplint, com estan ja tots florits, amb el contrast amb aquella fulla petita i verda i fosca. M'encantaria fer un inventari fotogràfic de Pites Pòrums tianencs. Calla que no m'hi posi aquest cap de setmana. Ja us posaré alguna foto perquè veieu de quin encant visual us estic parlant i perquè us n'imagineu la olor o la recordeu. Tot plegat, des de les primeres flors descobertes (com les d'avui al Pites Pòrum de casa la Montse) fins que deixen de fer olor i predominen les marcides, tot plegat dura cosa d'un mes i mig, calculo. Aquest any m'hi fixáré més.
Després és com trist; la il·lusió de la primera flor, del primer Pites Pòrum descobert florit, és comparable en intensitat a la tristesa de quan comencen a predominar els marcits. Però bé, l'any que ve hi tornen. De moment, tot just comencem. Com deia, estem d'enhorabona!
Fins ara
14.4.08
DE L'ALTRE BLOG 2 (21-12-7)
Seguint amb la recuperació dels escrits de l'altre blog, us deixo aquest en motiu de l'últim solstici d'hivern:
21 DE DESEMBRE
Potser perquè vaig nèixer en solstici, els solticis sempre m'han agradat. I també els equinoccis. Demà el sol entrarà a Capricorn i deixarem enrera aquesta tardor eixuta per entrar a un hivern que ja ha ensanyat les ungles i que començarà amb pluja i neu al Pirineu. Aquest any cau en 22, però d'altres anys el solstici d'hivern ha caigut en 21. 21 de desembre, un dia que per si sol ja és maco. Com el 21 de juny, solstici d'estiu i alhora el meu aniversari. Així doncs, avui, 21 de desembre, faig 27 anys i mig, 27 anys i sis mesos. 21 de desembre, una data sovint a celebrar per si sola pel fet de ser soltici però també per altres raons.
La celebració, doncs, enguany no ve donada pel solstici però sí pel meu "i mig"; ja he completat el primer cicle del meu any i ara comença el compte enrera fins que d'aquí a sis mesos justos faci els 28. Però la celebració també ve per un altre cantó; avui fa dos anys que vaig venir a fer el càsting, la prova, per entrar a treballar a RAC 1. Sens dubte, com ja vaig pensar en el seu dia, la data ja era una bona senyal. I ara, doncs mira, estic aquí assegut pendent del radar i de les quantitats de precipitació recollides, pendent de la previsió pel cap de setmana i el Nadal, per explicar-ho tot plegat al llarg de la tarda i aquest vespre.
La cosa ha afluixat cap al sud i comencen a aparèixer ruixadets a les comarques gironines i al nord de les de Barcelona. Un bon regal aquesta llevantada; un bon regal aquestes pluges que en molts casos oscil·len entre els 100 i els 200 mm a les Terres de l'Ebre i comarques de Tarragona recollits al llarg d'aquesta setmana. Un bon regal aquesta setmana. Un bon regal, la vida.
Fins ara
11.4.08
DE LA PREMSA 1
Interessantíssima, com és habitual, la columna d'avui de l'Espinàs a El Periódico. La podeu llegir aquí http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=499391&idseccio_PK=1006&h==. També val molt la pena l'entrevista de la contraportada del mateix diari http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=499554&idseccio_PK=1006
10.4.08
LES PRIMERES
Feia dies que les esperava. Tampoc és que les anés buscant, però sí que de tant en tant mirava amunt aviam si n'apareixia alguna. De fet, em constava que ja feia uns dies que voltaven pel poble. Així doncs, era qüestió de dies. I finalment, avui les he vist.
Cada matí, al sortir de casa, un cop trepitjo el carrer, faig un petó al cel. Evidentment ja l'he vist des de casa, sortint a la terrassa a contemplar què m'ofereix el matí. Però al sortir de casa, a l'enfrontar-me al món exterior, m'agrada donar-li les gràcies i dir-li bon dia d'aquesta manera. Doncs bé, aquest matí, al moment de fer el petó al cel, les he vist. Primer una, que justament volava per allà on jo he posat els dos dits alçant la mà amb el petó que hi acabava d'enganxar. Després n'he vist una altra.
Volaven amb un vol, esclar, la mar de normal. Un vol que s'anirà fent familiar i que acaba esdevenint d'allò més habitual. Però el d'aquest matí era el primer vol d'oreneta de l'any i tenia un gran simbolisme. La silueta negra destacava sota el gris clar dels altoestrats que esmorteïen el sol. La temperatura era la mar d'agradable, d'uns 19 graus; la nit no ha estat gens freda. Demà sí que en farà, de fred, i el cap de setmana no serà, ni de bon troç, tan suau com els darrers dies. Però les orenetes ja estan aquí.
Fins ara
Cada matí, al sortir de casa, un cop trepitjo el carrer, faig un petó al cel. Evidentment ja l'he vist des de casa, sortint a la terrassa a contemplar què m'ofereix el matí. Però al sortir de casa, a l'enfrontar-me al món exterior, m'agrada donar-li les gràcies i dir-li bon dia d'aquesta manera. Doncs bé, aquest matí, al moment de fer el petó al cel, les he vist. Primer una, que justament volava per allà on jo he posat els dos dits alçant la mà amb el petó que hi acabava d'enganxar. Després n'he vist una altra.
Volaven amb un vol, esclar, la mar de normal. Un vol que s'anirà fent familiar i que acaba esdevenint d'allò més habitual. Però el d'aquest matí era el primer vol d'oreneta de l'any i tenia un gran simbolisme. La silueta negra destacava sota el gris clar dels altoestrats que esmorteïen el sol. La temperatura era la mar d'agradable, d'uns 19 graus; la nit no ha estat gens freda. Demà sí que en farà, de fred, i el cap de setmana no serà, ni de bon troç, tan suau com els darrers dies. Però les orenetes ja estan aquí.
Fins ara
7.4.08
MURPHY 1
Realment Murphy et planta cara o se't planta davant la cara quan li dóna la gana. La setmana passada no l'altra, amb una meteorologia més o menys activa (no tant com voldríem, però Déu ni do) i cosetes per explicar, per qüestions de graella en general tenia un parell de minutets del Notícies 8 reservats pel temps. Un parell de minutets que no m'acabaven de donar prou de si.
La setmana passada, anticiclònica i amb poca teca, doncs vaig disposar de tres minuts every day. Tres minuts per explicar que sol i sol i bonança i bonança i màximes de fins a 25 graus o més. Estava clar que a la que tornés a embolicar-se la troposfera (és a dir, aquesta segona setmana d'abril) tornarien els dos minuts.
I efectivament.
Fins ara
La setmana passada, anticiclònica i amb poca teca, doncs vaig disposar de tres minuts every day. Tres minuts per explicar que sol i sol i bonança i bonança i màximes de fins a 25 graus o més. Estava clar que a la que tornés a embolicar-se la troposfera (és a dir, aquesta segona setmana d'abril) tornarien els dos minuts.
I efectivament.
Fins ara
5.4.08
PERSONES HUMANES 1
Una de les coses brutals, d'entrada, de ser humans però també de viure el moment que vivim i al món que vivim, és tenir accés a aquest invent de l'internet i, de retruc, a aquest altre invent del YouTube, d'on pots treure perles vàries, com la següent. És magnífic, per exemple, per recuperar programes antològics que et poden haver agradat tant i molt. És el cas del Persones Humanes d'en Mikimoto.
Fins ara
Fins ara
4.4.08
DE L'ALTRE BLOG 1 (19-2-8)
Abans de retornar al meu primer blog, aquest, el que vaig estrenar amb poc èxit el març del 2005 i que he recuperat el març del 2008, me'n vaig obrir un a un altre servidor de blogs que ha resultat ser una caca. És per això que, amb tan bon criteri, vaig tornar aquí. La qüestió és que allà hi tinc alguns escrits que m'agraden prou. N'aniré penjant de tant en tant sota el títol "DE L'ALTRE BLOG". Començo amb quest:
En Jordi, en Jordi Queralt, mon pare vaja, m'està retocant algunes fotos del Nepal amb un programa informàtic. N'hi ha que van quedar cremades o fosques i ell me les retoca i queden la mar de bé, amb els colors més vius i més fidels al que es pretenia que es veiés.
Quan va baixar fa un parell de setmanes se'n va endur quasi 500 amb un llapis de memòria. Me les ha arreglat i me les ha enviat. Però no per e-mail, seria inacabable enviar tantes fotos, doncs no es podrien enviar amb un sol mail i me n'hagués hagut d'enviar un futimé. A no ser que les comprimís. Tot i així són moltes fotos. Total, que me les ha enviat per correu. Però per correu covencional. Amb format digital però per correu convencional. És a dir, tecnologia moderna a través del correu de tota la vida. M'agrada. Té un punt que m'agrada.
Fins ara
En Jordi, en Jordi Queralt, mon pare vaja, m'està retocant algunes fotos del Nepal amb un programa informàtic. N'hi ha que van quedar cremades o fosques i ell me les retoca i queden la mar de bé, amb els colors més vius i més fidels al que es pretenia que es veiés.
Quan va baixar fa un parell de setmanes se'n va endur quasi 500 amb un llapis de memòria. Me les ha arreglat i me les ha enviat. Però no per e-mail, seria inacabable enviar tantes fotos, doncs no es podrien enviar amb un sol mail i me n'hagués hagut d'enviar un futimé. A no ser que les comprimís. Tot i així són moltes fotos. Total, que me les ha enviat per correu. Però per correu covencional. Amb format digital però per correu convencional. És a dir, tecnologia moderna a través del correu de tota la vida. M'agrada. Té un punt que m'agrada.
Fins ara
2.4.08
TEMPESTA 1
Vaig fer aquest vídeo fa unes setmanes i el vaig penjar al youtube. És l'evolució d'una tempesta d'estiu l'agost del 2005; des que es comencen a veure cúmuls potents, passant per la negror que s'aproxima, l'aiguat i les rierades i el seu adéu. Una mica de Maresme, vaja.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
