17.3.05

BOIRA PRIMAVERAL

L'any passat era a principis de febrer quan arribava la boira primaveral amb un anticicló càlid que portava temperatures anormalment altes a Catalunya. Després la cosa canviaria, i un febrer que el començàvem amb estancament i temperatures primaverals l'acabaríem amb més de 100 mm de precipitació i neu en el seu última dia fins a la mateixa línia de la costa, en un dia que era especial per doble raó: per ser 29 i per portar-nos neu fins a cota zero. Realment les segones quinzenes de febrer dels darrers tres anys estan sent magnífiques.
Enguany, però, la boira costanera primaveral ha arribat quan toca. Aquest matí La Conreria havia desaparegut, no darrera sino dins una boira que arribava, tot i que menys espessa, fins al mateix poble, des d'0n si miraves amunt no trobaves el Pi Solitari sino una continuïtat grisa que podia semblar el cel talment com si la Serralada Litoral no hi fos. Si algú hagués arribat en aquell moment a Tiana per primera vegada sense coneixement del territori ni la topografia de la zona, s'hagués pensat que la boira era cel i que entre Tiana i el Vallès la continuïtat altimètrica era un fet.
A mig matí, tanmateix, la boira s'ha esbeït; la muntanya ha aparegut de nou, marronosa i resseca per la falta de precipitació dels darrers mesos i per un hivern dominat pels vents de component nord que eixuguen no només la roba estesa als terrats sino també el sòl i el bosc i el sotabosc. Ara la temperatura s'enfila sota un imponent tot i que una mica esmorteït sol de mitjans de març. Ahir pujàvem fins els 18.1 ºC; avui podem passar dels 19 i qui sap si fregar els 20!
Ah, per cert, me n'oblidava: ja són aquí! Abans d'ahir, dimarts 15 de març, vaig veure les primeres orenetes en un vol suan de migdia encara en cel montgatí. Durant la tarda vaig buscar-les pel cel tianenc, però no les vaig trobar. Segur que hi són. Celebrem la seva arribada!