6.8.09

PRÒXIMA ESTACIÓ: VIETNAM

En un principi, cap al febrer, quan començava a pensar en les vacances d'enguany, vaig decidir que ara a l'agost me n'aniria a travessar Sibèria amb tren, sortint de Moscou i arribant a Ulan Bator, la capital de Mongòlia, per tornar després amb avió. Un viatge sens dubte fascinant, segurament ple de vivències i anècdotes i sensacions. La idea era anar-hi sol però al final vem decidir, amb la Laia, que faríem el viatge plegats.

Llavors, a mitja primavera, recordo el context (una festa a Can Matas) però no pas la raó del context, l'Anna Càceres em va explicar que ella mateixa, el Josep Cussó i l'Abel Gel, l'amfitrió de la vetllada, se n'anaven al Nepal de cara a l'octubre. De cop se'm va activar el xip Nepal i, després de comentar-ho amb la Laia, vaig decidir que deixava el Transiberià per una altra ocasió i me'n tornava al Nepal. Sí, hi ha molt de món per veure com per repetir el país de l'Himalaya, però els records i les sensacions que en tinc, a part d'un parell de temes pendents, em van fer decidir de tornar-hi, aquest cop acompanyat per bons amics. D'altra manera, ara estaria travessant Rússia en tren i en canvi estic informant el país des de bon matí del temps que fa i farà.

Però amb el pas del temps, en aquest cas cronològic (donant per suposada la seva existència i el seu pas), han anat caient els comensals. Primer l'Anna, per raons vàries, després el Cussó, també per raons vàries però diferents i finalment, la setmana passada, l'Abel (també, esclar, per raons vàries i també diferents).

Total, que repetir el Nepal acompanyat, fins i tot exercint de guia, doncs sí, però sol, doncs no. Em vaig trobar de cop amb l'àrdua tasca de buscar destinació per les vacances de mitjans d'ocubre/principis de novembre. Una gran preocupació, certament. Però tot d'una em vaig il·luminar i vaig veure clara la meva pròxima estació: Vietnam.

I a mesura que m'he anat informant sobre aquest increïble país, cada cop ho he tingut més clar. I ara ja està més que decidit. Només em falta comprar els bitllets (segurament via Bangkok, sense descartar uns dies a Tailàndia). Un cop els tingui, ja sí que ja hi serem.

És ben estranya la sensació aquesta; de cop, aquest esberament perquè d'aquí a dos mesos estaré a punt d'arrencar cap a una destinació tan llunyana i tan exòtica i, a més, sense tenir-ho pensat fa només uns dies. No és allò que durant mesos et vas preparant i conscienciant. No. Tinc dos mesos per preparar-m'ho tot (que, de fet, tampoc serà gran cosa) per fer cap al Vietnam i passar-m'hi tres setmanes recorrent-lo de dalt a baix. La idea és entrar per Hanoi, l'actual capital, al nord del país, i sortir per Saigon, al sud, 1700 km més avall. I entre mig, doncs imagina't!

Fins ara

4 comentaris:

jordi cerdanya ha dit...

hi aniras sol o no?

No ho especifiques

Abelunimbus ha dit...

No ho especifico però fixa't que parlo en primera persona DEL SINGULAR

Irene ha dit...

(Ei!!! el viatge del transiberià mola eh??? jo fa temps que en tinc mooooltes ganes també. De fet, tinc una fixació extranya amb el desert del Gobi...)
Quan llegia el que has escrit, hi ha hagut un punt que m'ha sabut greu - amb lo de que la gent va anar caient per motius varis- i pensaba, ai pobre Abel amb les ganes que tenia. Ara que l'he acabat de llegir penso: que cabroooon que se'n va al Vietnam!!!!
Enhorabona, crec que és una elecció acertadíssima!

Abelunimbus ha dit...

Hahahahahaha gràcies!!