27.4.09

EFEMÈRIDES I

Avui fa 11 anys que amb la Montse vem anar al Tibidabo i vem pujar al Sagrat Cor, des d'on vem gaudir d'unes vistes espetarrants d'un magnífic matí de primavera. Després vem anar a l'Observatori Fabra i vem conéxier el Sr Pardo, al cel sigui amb tota la família nuvolar i les aurores boreals. La Montse va marxar i jo em vaig quedar amb aquell senyor entrenyable de 75 anys que en feia 60 que es dedicava a la meteorologia. Era el primer d'uns quants contactes, la primera d'unes quantes i bones estones al seu costat escoltant les seves vivències, els seus viatges, la seva meteorologia. La Montse va marxar, com deia, el Sr Pardo va compartir el seu dinar amb mi i després vem baixar cap a Barcelona, vem agafar el metro i vem anar a la inauguració de la I Setmana Catalana de Meteorologia que casualment o no començava aquell dilluns de finals d'abril.

Tenia 17 anys i volia ser home del temps. Ara en tinc 28 i sóc home del temps.

Fins ara

7 comentaris:

pini powers ha dit...

Caram Abel!!!!! kina il.lu pensar en akell feliç dia. Ha sigut el darrer regal del meu Sant. Encara recordo akell cel blau i lluminós desde dalt el SAGRAT COR DE JESUS del Tibidabo i com tots dos ens vam embadalir contemplant la Mare TERRA.
Realment el Senyor Pardo era una gran persona i un bon "Maestro"
Moltes gràcies home del temps en el temps i pel temps d.ahir i d'avui k ja resta en el meu cor.
Bona nit Bibi. t.envio tantes abraçades com núvols hi ha al cel d'aquesta genial i plujosa primavera.
Powers forever !!!!!

Josep Maria y Xavier Damas Pérez ha dit...

Oh, el vell Observatori Fabra, hi vaig ser una vegada, quan estudiava per mestre, amb la profe de Bellaterra... Uffff.... Devia ser l'any 1973 o 1974, una nit, ens va citar la profe a observar l'univers... Ho recordo com un viatge en el túnel del temps... Ens ho va ensenyar un senyor gran, no sé si era aquest que dius... No he tornat a l'Observatori, m'han dit que ara fins i tot fa sopars algunes nits... Però la seva silueta presideix des del Tibidabo les altures de Barcelona per sota de l'església del Sagrat Cor... Espero que algun dia treguin l'horrible tower de comunicacions Foster, la xeringa que tortura Collserola... El pirulí més horrible de tots els que s'han fet al mon als darrers 30 anys...

Núria Vila ha dit...

sortós de tu d'haver trobat la teva vocació i haver-la fet realitat!

jordi cerdanya ha dit...

De sempre que t'ha agradat això dels núvols i la meteo.

Jo també hi vaig anar una vegada al Fabra, d'això ja en fa més de 30 anys, bastants més. No recordo qui va ser el guia que ens ho va ensenyar, pero no crec que fos una persona gran, encara que tranquilament podria ser el Sr. Pardo, de jove.

Abelunimbus ha dit...

Clar, fa més de 30 anys, posa'n 35, el Sr Pardo tenia tot just 50 i escaig anys. Podria ser, sí.

sanset i utnoa ha dit...

Això és un somni fet realitat!

Ramon ha dit...

A vegades les coses que vols es compleixen, la qüestió és tenir paciència i perseguir-les...