18.3.09

Recordo aquells instants,
o alguns instants,
allà al mig del no-res.
Només nosaltres i aquella Pau, aquell silenci, aquella solitud, aquella enyorança.

I ara, aquesta enyorança,
l'enyorança d'aquell no-res, d'aquell entorn immens,
d'aquells instants de contemplació contemplativa.

I em pregunteu per què tornar-hi?

4 comentaris:

lia ha dit...

perque malgrat l'enyorança va ser bonic, intens, i el bon record fa ganes de tornar-hi....

Abelunimbus ha dit...

Aaaaaaaaixò mateix!!!!

sanset i utnoa ha dit...

hola!

Tens un blog molt maco. M'han semblat molt divertides les enquestes -i més encara els resultats!

Quan tinguis una estona passat pel nostre blog, que comencem ara!

Salut

Marina ha dit...

Perquè no tornar-hi?

Sempre esta be tornar a alimentar aquest records, o malgrat que sigui el mateix lloc i ja hi haguis viscut, recollir-ne de nous.

Segur que et tornarà a sorprendre!