RENFE 1

Sobre la RENFE encara no hi he escrit mai perquè mereix una tesi doctoral. La RENFE és un fenòmen que cal estudiar a fons, de manera que fins ara encara no m'he atrevit a res perquè no sabria per on començar. Però bé, explicarem la d'avui.

Resumint: he arribat tard a la feina perquè el tren ha passat abans d'hora. Sí sí! No et trobaràs que el tren passi a l'hora que ha de passar. O arriba amb retard (el més habitual) o passa abans d'hora. Té cullons! La qüestió és que el de les cinc i vint-i-vuit ha passat a les cinc i vint-i-set. I sí, per aquest minut, l'he perdut. Ja sé que jo també hauria d'arribar amb més temps a l'estació, però les circumstàncies son les que són i és el putu tren que ha d'arribar a l'hora, no sóc jo que he d'arribar amb cinc minuts d'antel·lació per si cas.

El tema és que llavors t'has d'esperar 21 minuts fins al proper tren. En aquest cas, esclar, 22, però és que a més el de i 49 ha arribat a i 53; el que deia, mai puntuals. De manera que han sigut 25 minuts d'espera mentre l'andana s'anava omplint. 25 minuts durant els quals ha passat un tren dels que, incomprensiblement, no para. Al moment de passar folladíssim per Montgat, a l'andana hi havia 22 persones esperant. Quan 4 minuts més tard del que toca ha arribat el que sí que tenim dret a agafar, hem sigut 34 persones les que hi hem pujat.

Si hom és enxampat robant, si robes diners, un cotxe, si robes a una joiera, aniràs a judici i és probable que acabis a la presó. Aquests paios de la RENFE són uns lladres de temps i de paciències i de bons humors i no són jutjats. Per què?

Fins ara