De tant en tant, ho començo avui i no sé si ho faré cada divendres, que és el dia fix que hi faig secció, penjaré l'àudio de la meva intervenció al Versió RAC 1.
Fotografia cortesia de Gerard Romero. Arc de Sant Martí doble aquest divendres 31-10 al matí. Maco!
Fins ara
31.10.08
18.10.08
AVUI FA UN ANY
que en Pol, l'Isaac i jo arrencàvem cap al Nepal. A hores d'ara jèiem com podíem reclosos en la grisor de l'aeroport de Moscou. Les primeres d'unes llarges 17 hores tancats en aquelles parets encara soviètiques.
Avui fa un any marxava cap a una aventura plena d'aventures. Un viatge diferent a qualsevol. Marxava amb una il·lusió i unes ganes tremendes que dies més tard, en moments d'enyorança, em costarien d'entendre. Un gran viatge però també amb moments difícils.
Tal dia com avui, en fa 366, marxava sense tot el que ara tinc a la motxil·la, que són tantes i moltes coses. Sense ni tenir-ne ni puta idea de tot el que viuria, sense tot allò que ara recordo i que encara no havia viscut. Tants moments, tants records, tantes vivències, tants espais, tantes muntanyes, tantes novetats, tantes emocions, tantes vibracions, tanta gent diferent, tantes noves maneres de viure i veure la vida, tants pensaments, tants moments amb mi mateix, tanta calma, tanta bellesa, tanta pobresa, tanta natura, tanta vida.
Un mes, de 18 a 18, amb un pas del temps totalment diferent. Una setmana era una setmana, sí, però esdevenia una eternitat. Demà fa dues setmanes, per exemple, que vem pujar a fer una mica de muntanya per les altures ripollenques. Dues setmanes i sembla que fos abans d'ahir. I les dues següents passaran amb la mateixa vitesse mentre allà, enllà de l'Àsia, van tenir un ritme totalment diferent.
L'enyorança i el record malencòlic són evidents i ho seran els pròxims dies. No vull anar pensant cada dia o cada dos per tres avui estàvem aquí, avui estàvem allà, avui fèiem això, avui fèiem allò, però inevitablement hi aniré pensant. Aquells caminars en paisatge semiselvàtic regalimant de suor, les etapes per les estepes àrides i altes a sotavent de l'Annapurna, les jornades ja més amunt contemplant el món des de 5000 metres, els dies a Kathmandu, els dies a Pokhara, les six houres on the roof, les seven garlic soups, els passejos amb barca amb les nuvolades himalaiènques al fons, els passejos pel Kathmandu i el Pokhara nocturn, la gent coneguda, les altures nevades, les parets majestuoses de Ses Majestats, la neu ventada dels cims més alts del món, els imponents i tants dies presents quasi 5000 metres de la cara nord de l'Annapurna II, les noies precioses, la contemplació de la Pau i el Silenci, les cares profundes de la gent, el fer i desfer dels pobles i poblets, els yacs immensos i les immenses hamburgueses de yak, les glaceres penjades, les carabanes de burros, les caravanes de gent carregada com burros, més enllà de les seves capacitats, el blau del cel, la immensitat de la nit al Camp Base del Pissang Peak, una de les sensacions més increïbles que recordo de la vida, les xerrades i les estones amb en Pol, nebot que amb 13 anys se'n ve un mes a l'Himalaya i intenta un 6000, les esbroncadetes amb l'Isaac, germà de 32 anys que se'n ve un mes a l'Himalaya i fa un 6000, la lluna immensa encenent el blanc de les muntanyes, la companyia constant del riu i les seves aigües braves, les monestirs i monjos budistes, els rodets d'oració rodats, els nens i les nenes, les llargues estones escrivint a la llibreteta, les dures estones d'enyorança a la Laia, la sensació d'estar ja no a un altre món sinó a una altra galàxia, a una altra realitat, les ganes d'arribar a casa per fòtre'm un pà amb tomàquet amb embotit, les ganes de marxar i tornar-hi que tinc ara mateix.
Tres Queralt al Nepal. Podeu fer un tastet del diari i contemplar algunes fotos a http://unmesalnepal.blogspot.com
Fins ara
Avui fa un any marxava cap a una aventura plena d'aventures. Un viatge diferent a qualsevol. Marxava amb una il·lusió i unes ganes tremendes que dies més tard, en moments d'enyorança, em costarien d'entendre. Un gran viatge però també amb moments difícils.
Tal dia com avui, en fa 366, marxava sense tot el que ara tinc a la motxil·la, que són tantes i moltes coses. Sense ni tenir-ne ni puta idea de tot el que viuria, sense tot allò que ara recordo i que encara no havia viscut. Tants moments, tants records, tantes vivències, tants espais, tantes muntanyes, tantes novetats, tantes emocions, tantes vibracions, tanta gent diferent, tantes noves maneres de viure i veure la vida, tants pensaments, tants moments amb mi mateix, tanta calma, tanta bellesa, tanta pobresa, tanta natura, tanta vida.
Un mes, de 18 a 18, amb un pas del temps totalment diferent. Una setmana era una setmana, sí, però esdevenia una eternitat. Demà fa dues setmanes, per exemple, que vem pujar a fer una mica de muntanya per les altures ripollenques. Dues setmanes i sembla que fos abans d'ahir. I les dues següents passaran amb la mateixa vitesse mentre allà, enllà de l'Àsia, van tenir un ritme totalment diferent.
L'enyorança i el record malencòlic són evidents i ho seran els pròxims dies. No vull anar pensant cada dia o cada dos per tres avui estàvem aquí, avui estàvem allà, avui fèiem això, avui fèiem allò, però inevitablement hi aniré pensant. Aquells caminars en paisatge semiselvàtic regalimant de suor, les etapes per les estepes àrides i altes a sotavent de l'Annapurna, les jornades ja més amunt contemplant el món des de 5000 metres, els dies a Kathmandu, els dies a Pokhara, les six houres on the roof, les seven garlic soups, els passejos amb barca amb les nuvolades himalaiènques al fons, els passejos pel Kathmandu i el Pokhara nocturn, la gent coneguda, les altures nevades, les parets majestuoses de Ses Majestats, la neu ventada dels cims més alts del món, els imponents i tants dies presents quasi 5000 metres de la cara nord de l'Annapurna II, les noies precioses, la contemplació de la Pau i el Silenci, les cares profundes de la gent, el fer i desfer dels pobles i poblets, els yacs immensos i les immenses hamburgueses de yak, les glaceres penjades, les carabanes de burros, les caravanes de gent carregada com burros, més enllà de les seves capacitats, el blau del cel, la immensitat de la nit al Camp Base del Pissang Peak, una de les sensacions més increïbles que recordo de la vida, les xerrades i les estones amb en Pol, nebot que amb 13 anys se'n ve un mes a l'Himalaya i intenta un 6000, les esbroncadetes amb l'Isaac, germà de 32 anys que se'n ve un mes a l'Himalaya i fa un 6000, la lluna immensa encenent el blanc de les muntanyes, la companyia constant del riu i les seves aigües braves, les monestirs i monjos budistes, els rodets d'oració rodats, els nens i les nenes, les llargues estones escrivint a la llibreteta, les dures estones d'enyorança a la Laia, la sensació d'estar ja no a un altre món sinó a una altra galàxia, a una altra realitat, les ganes d'arribar a casa per fòtre'm un pà amb tomàquet amb embotit, les ganes de marxar i tornar-hi que tinc ara mateix.
Tres Queralt al Nepal. Podeu fer un tastet del diari i contemplar algunes fotos a http://unmesalnepal.blogspot.com
Fins ara
9.10.08
DES D'ALLÀ DALT
Treballar a una quinzena planta en una ciutat en general d'arquitectura de poca altura com ara Barcelona, et permet tenir-ne unes vistes impressionants. De mica en mica, però, t'hi vas acostumant i pràcticament arriba un moment en què ni te n'adones del privilegi del lloc on treballes. Va bé, de tant en tant, aturar-se al costat d'una finestra i mirar-hi una mica i recuperar la consciència de l'altura damunt la ciutat.
Quan la teva feina és estar pendent del que passa al cel i pronosticar-ne l'evolució, realment en pots treure profit dels 15 pisos. La consulta habitual del Meteosat i el radar meteorològic per veure on plou i altres eines vàries, es veu gratament complementada per la consulta a ull nu des d'allà dalt. És el cas, per exemple, d'una tempesta que del Vallès Oriental estant s'atança al Maresme. La veus a través del radar, la veus a través del Meteossat i la veus a vista d'ocell més enllà del Pla de Barcelona.
I clar, si portes càmera de fer fotos al damunt, et permet fer-ne fotos.
Es tracta de la tempesta de divendres passat, tres d'octubre, que va deixar part del Baix Maresme sota el blanc de la calamarsa, donant uns paisatges vóra mar poques vegades observables, amb les platges tenyides de blanc, talment una nevada hivernal.
Fins ara
Quan la teva feina és estar pendent del que passa al cel i pronosticar-ne l'evolució, realment en pots treure profit dels 15 pisos. La consulta habitual del Meteosat i el radar meteorològic per veure on plou i altres eines vàries, es veu gratament complementada per la consulta a ull nu des d'allà dalt. És el cas, per exemple, d'una tempesta que del Vallès Oriental estant s'atança al Maresme. La veus a través del radar, la veus a través del Meteossat i la veus a vista d'ocell més enllà del Pla de Barcelona.
I clar, si portes càmera de fer fotos al damunt, et permet fer-ne fotos.
Es tracta de la tempesta de divendres passat, tres d'octubre, que va deixar part del Baix Maresme sota el blanc de la calamarsa, donant uns paisatges vóra mar poques vegades observables, amb les platges tenyides de blanc, talment una nevada hivernal.
Fins ara
8.10.08
LA GRANJA DELS CONILLS
El Gran Maus, un dels éssers més espectaculars d'aquest planeta, i possiblement de l'univers sencer. Amb un dels seus temes estrella, per no dir El tema estrella: La granja dels Conills.
Malauradament jo no hi era present, però ara ja ho tenim per fi gravat i perpetuat per poder-ne gaudir quan ens plagui. Jo feia molt temps que no ho feia. De fet, li costa complaure el personal amb la interpretació, però aquí ho tenim.
Fins ara
Malauradament jo no hi era present, però ara ja ho tenim per fi gravat i perpetuat per poder-ne gaudir quan ens plagui. Jo feia molt temps que no ho feia. De fet, li costa complaure el personal amb la interpretació, però aquí ho tenim.
Fins ara
3.10.08
RECOMANACIONS TELEVISIVES (perquè no tot és telebrossa)
CANAL 33
DIJOUS
21:30 Temps d'aventura
22:00 La nova Europa de Michael Palin
23:00 L'Hora del Lector
23:50 Sputnik
01:00 Canon Art
DIVENDRES
21:30 A pagès
22:00 Thalassa
22:50 En clau de vi
23:50 El documental
00:55 Cànon Lletres
DIJOUS
21:30 Temps d'aventura
22:00 La nova Europa de Michael Palin
23:00 L'Hora del Lector
23:50 Sputnik
01:00 Canon Art
DIVENDRES
21:30 A pagès
22:00 Thalassa
22:50 En clau de vi
23:50 El documental
00:55 Cànon Lletres
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
