10.3.10

MERAVELLES DE LA VIDA

Pujar xino-xano de Montgat a Tiana per la Riera amb un solet de puta mare i nuvolades primaverals però amb el fred de ple hivern al clatell; mirar amunt i disfrutar de les últimes restes de neu a la Conreria, mirar enrera i veure la negror dels ruixats de neu que descarreguen al mar; trobar-me un home amb una eixada tallant herba i una burra carregada d'herba talment com al Nepal; veure passar de tant en tant 4 volvetes voleiant tot contemplant el que queda de la Tiana rural...

Fins ara

4 comentaris:

Eulàlia ha dit...

ei, aixó no te preu.

disfrutem de les petites (i també mitjanes i grans) coses que fan que la vida valgui la pena.

a viure al vida happy fowers!

;)

Abelunimbus ha dit...

Sí sí sí!!

Josep Maria Damas Pérez ha dit...

De vegades molt a prop ens podem sentir molt lluny...

Uri ha dit...

... ser capaç d'estimar aquesta bellesa és fer que existeixi. Felicitats!