PRÒXIMA ESTACIÓ: VIETNAM

En un principi, cap al febrer, quan començava a pensar en les vacances d'enguany, vaig decidir que ara a l'agost me n'aniria a travessar Sibèria amb tren, sortint de Moscou i arribant a Ulan Bator, la capital de Mongòlia, per tornar després amb avió. Un viatge sens dubte fascinant, segurament ple de vivències i anècdotes i sensacions. La idea era anar-hi sol però al final vem decidir, amb la Laia, que faríem el viatge plegats.

Llavors, a mitja primavera, recordo el context (una festa a Can Matas) però no pas la raó del context, l'Anna Càceres em va explicar que ella mateixa, el Josep Cussó i l'Abel Gel, l'amfitrió de la vetllada, se n'anaven al Nepal de cara a l'octubre. De cop se'm va activar el xip Nepal i, després de comentar-ho amb la Laia, vaig decidir que deixava el Transiberià per una altra ocasió i me'n tornava al Nepal. Sí, hi ha molt de món per veure com per repetir el país de l'Himalaya, però els records i les sensacions que en tinc, a part d'un parell de temes pendents, em van fer decidir de tornar-hi, aquest cop acompanyat per bons amics. D'altra manera, ara estaria travessant Rússia en tren i en canvi estic informant el país des de bon matí del temps que fa i farà.

Però amb el pas del temps, en aquest cas cronològic (donant per suposada la seva existència i el seu pas), han anat caient els comensals. Primer l'Anna, per raons vàries, després el Cussó, també per raons vàries però diferents i finalment, la setmana passada, l'Abel (també, esclar, per raons vàries i també diferents).

Total, que repetir el Nepal acompanyat, fins i tot exercint de guia, doncs sí, però sol, doncs no. Em vaig trobar de cop amb l'àrdua tasca de buscar destinació per les vacances de mitjans d'ocubre/principis de novembre. Una gran preocupació, certament. Però tot d'una em vaig il·luminar i vaig veure clara la meva pròxima estació: Vietnam.

I a mesura que m'he anat informant sobre aquest increïble país, cada cop ho he tingut més clar. I ara ja està més que decidit. Només em falta comprar els bitllets (segurament via Bangkok, sense descartar uns dies a Tailàndia). Un cop els tingui, ja sí que ja hi serem.

És ben estranya la sensació aquesta; de cop, aquest esberament perquè d'aquí a dos mesos estaré a punt d'arrencar cap a una destinació tan llunyana i tan exòtica i, a més, sense tenir-ho pensat fa només uns dies. No és allò que durant mesos et vas preparant i conscienciant. No. Tinc dos mesos per preparar-m'ho tot (que, de fet, tampoc serà gran cosa) per fer cap al Vietnam i passar-m'hi tres setmanes recorrent-lo de dalt a baix. La idea és entrar per Hanoi, l'actual capital, al nord del país, i sortir per Saigon, al sud, 1700 km més avall. I entre mig, doncs imagina't!

Fins ara