EN UN DIUMENGE NORMAL
és a dir, de descans laboral, ara que són les deu i vint-i-vuit segurament estaria dormint o mandrajant. Seria ben d'hora encara, sobretot depenent del que hagis fet la nit anterior i a quina hora hagis 'nat a dormir. Però avui aquest diumenge, que a un quart de sis em sonava el despertador per venir al Canal Méteo, que a les sis i pocs minuts ja estava plantat davant de l'ordinador i que ja porto més de quatre hores treballant, doncs clar, les deu i vint-i-vuit, i trenta ara, ja és com el migdia.
Els pròxims 22 dies continuaré llevant-me a aquestes hores en què en aquestes dates també es lleva el dia. Bé, tots 22 no, 20. Me'n salvaré el pròxim cap de setmana, cap de setmana de Bruce. De fet dimecres i dijous també em vaig haver de llevar so soon; així doncs, de 26 dies, 23 m'hauré llevat amb les primeres clarors. En fi, un bon tute final, un últim apreton abans de les vacances. El 22è dia, l'u d'agost, em llevaré a un quart i mig de sis més o menys, a les sis estaré a punt d'entrar en directe al Món a RAC1 i a mitja tarda agafaré un avió amb la Laia cap a Amsterdam on farem nit per agafar-ne un altre l'endemà al matí cap a Boston, Mssachusetts, i convertir-me en el tercer Queralt a les Amèriques (dos a la del sud i un a la del nord). El primer Queralt, de la nostra branca, que aterra als Estats Units després que en Fransesc Queralt, o Cesc Traquel, els travessés de costa a costa als anys 50, si no vaig errat.
Un apreton final que tindrà la seva recompensa!
Fins ara
Coincideix que avui començo a fer torn matinal a la ràdio, tornant-me a llevar a aquestes hores en què en aquestes dates també es lleva el dia. Però l'u d'agost no marxo cap a Amsterdam per fer cap a Boston, Massachusetts. Ni cap enlloc. Continuaré llevant-me d'hora, tot i que no tant, i només fins el dia 7, dia en què marxaré cap a... No! Cap enlloc! Bé, cap a la Vall d'Aran fins dilluns següent, com a molt. Enguany no arrencarem de veritat fins l'octubre.
Fins ara
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Jo algun dilluns em llevo a les 6 per venir a treballar a Barcelona a les 9, depèn d'on acabi dormint els diumenges. I et prometo que a les 7 de la tarda quan acabo de treballar ja no soc persona!
Almenys "al Rac" teniu unes vistes i uns primers rajos de sol molt xulos desde allà dalt...
PS: Es divertit veure les coses que havíem escrit fa temps!
Sí! Mola molt revisar allò que dèiem, per exemple, fa un any. I sí, certament les vistes des d'aquí dalt fan més lleugera la matina. Tot i així, amb el temps ni te n'adones, o al menys és el que sol passar. No és el meu cas, jo estic bastant atent a la finestra doncs per la meva feina la quinzena planta és un excel·lent mirador per complementar allò que veig a través de la pantalla de l'ordinador.
Jo avui he trigat 19 minutes en arribar a la fenya. 3 hores, dius? No sé si val la pena acabar dormint depèn on, doncs...
Publica un comentari a l'entrada