13.9.08

SIMFONIA NÚMERO DOS: D'UN TEMPS, D'UN CADAQUÉS



Fins ara

5 comentaris:

jordi cerdanya ha dit...

N'hi han que pengen clips de dia, al mar, i d'altres pengen clips de nit a muntanya.

Es per a equilibrar, com diu el Moi, en l'assumtpe de l'equilibri.

Per cert: ja sap qui és? cóm l'has trobat ara que has tornat?

Abelunimbus ha dit...

Qui és qui?

jordi cerdanya ha dit...

Naltros dos, el de Cadaqués i les tronades nocturnes de Puigerdà

moi de tiana ha dit...

com hi neu penya...
sí sí, estic una mica per aquí
qui qui?
ves a saber tu!

Anònim ha dit...

Cadaquès... Recordo la tramuntana... Salvador clamava contra el sol a Port Lligat,fanàtic ell de les ombres de la Lluna de vent, i nosaltres l'escoltavem esquitxats per l'escuma de les onades que volaven per sobre dels nostres caps... De mentre, Gal.la es feia fonedissa després d'encarregar pollastre amb llagosta per tothom, moros i cristians,
al bar d'en Xistet, a les voltes del camí de mar, gran cuina supermodesta ja arrossegada pel pas del temps i la destrucció del nostre paisatge pel Moloch Turisme i Estiueig massiu... Eren altres temps, i el mon i nosaltres erem joves... I jo sentia un company interpretar Noia de Porcel.lana en la solitud de l'orgue de la Catedral de El Aaiun, al Sahara, amb els ulls mullats i les mans alertes a prop del cinturó...