Recordo aquells instants,
o alguns instants,
allà al mig del no-res.
Només nosaltres i aquella Pau, aquell silenci, aquella solitud, aquella enyorança.
I ara, aquesta enyorança,
l'enyorança d'aquell no-res, d'aquell entorn immens,
d'aquells instants de contemplació contemplativa.
I em pregunteu per què tornar-hi?
18.3.09
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
perque malgrat l'enyorança va ser bonic, intens, i el bon record fa ganes de tornar-hi....
Aaaaaaaaixò mateix!!!!
hola!
Tens un blog molt maco. M'han semblat molt divertides les enquestes -i més encara els resultats!
Quan tinguis una estona passat pel nostre blog, que comencem ara!
Salut
Perquè no tornar-hi?
Sempre esta be tornar a alimentar aquest records, o malgrat que sigui el mateix lloc i ja hi haguis viscut, recollir-ne de nous.
Segur que et tornarà a sorprendre!
Publica un comentari a l'entrada