la sensació d'estar trist quan no hi estàs acostumat. Quan el teu estat d'ànim habitual és estar content i positiu amb i en la vida. No pas perquè m'ho proposi, sinó perquè és així de forma natural. Dels últims set anys no recordo haver estat mai trist, excepte en ocasions puntuals per desgràcies vàries de la vida. Però així, una sensació de tristesa prolongada, de buidor, de falta de ganes, d'ensopiment, fins i tot d'ansietat, no l'he tingut des de la tardor del 2001. No em ve de gust ni veure els Simpson... Ara això m'ha fet gràcia, veus. Sort de la música, que inevitablement m'esdevé, immediatament al sentir depèn quines melodies i acords, una teràpia recomfortant. Una mica de Clash, una mica de Red Hot, una mica de Knack, una mica de Ben Harper, una mica de Keziah Jones, una mica de Joe Strummer @ The Mescaleros, una mica de l'E Street Shuffle del Bruce, una mica de mica.
Fins ara
3.12.08
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Keziah Jones! Ja ni me'n recordava que existia.
No m´ho creeeeec....
Desdel 2001 en estabilitat total?. Calla, que li posarem una espelmeta a Sant Abelonimbus!!
si, es ben curiós...resulta cansat, conecla sensació de no tenir ni ganes de veure els simpsons, apatia total...pero tranquil, que tot pasa, poc a poc!
Sí estimada Lia, suposo que sí. I benvolgut Oriol, creu-me; no pas una estabilitat talment un anticicló de 1030 mb, però Déu ni do. El que deia, amb algunes travetes puntuals, però en general molt bé.
És ben bé el que s'en diu "tallar arran". Ara bé, qui dia passa, any empeny!
;-)))
i... "todo pasa, todo queda...
sempre ens quedarà PATUM, d'això sempre n'hi ha ganes!! entra aqui:
http://www.museu.lapatum.cat/ brutal!!
n'hi ha com una passa, de tristesa general.
no ets la primera persona que conec que els últims dies se sent sobtada i extranyament plena d'aquesta buidor extrema...
igual és un virus que el bin laden ha introduït a la fàbrica de la coca-cola i ens està intoxicant a tots...
ei, com ho he fet?
he introduït un comentari i te l'atribueix a tu...
que raro...
Un poco raro...
deu ser cosa del virus de que parleu.
Que bé que el virus no ha arribat aquí! :-))))
Publica un comentari a l'entrada