SE'M FA ESTRANYA LA SENSACIÓ

de llevar-me descansat. Avui no m'ha costat gens abandonar el plaer dels llençols i m'he mogut per casa amb total normalitat durant aquells primers moments verticals, no amb aquell estat habitual en què mentre pixo m'he d'arrepenjar a la paret amb el braç que em queda lliure. Val a dir que aquesta setmana i la darrera, m'estic llevant a les 6 i no a les cinc, i això és un gran què. Llevar-se que ja és clar (ara menys que fa deu dies) i no quan amb prou feines despunta un bri de llum per llevant, fa encarar diferent la jornada. I també posar-s'hi a les 7 menys deu i no a les 6 menys deu, clar. Però igualment, m'acostumo a llevar cansat. Fins i tot molt cansat, com em va passar ahir.

Ahir em vaig llevar que no podia ni obrir els ulls, amb mal de cap i malestar que se'm va aguditzar al llarg del matí fins al punt d'haver de marxar abans d'hora de la ràdio. I això que dilluns, a les deu ja estava al llit. Porto uns dies amb una tos seca ben empipadora (els putus aires condicionats!) i ahir la cosa va empitjorar. Vaig estar fent repòs tota la tarda si bé al vespre vaig anar a fer una clareta al Tiriti. Però la tarda me la vaig passar apalancat a Les Rajoles mirant Into the Wild amb el Moisès. Bestial! Tinc ganes de tornar a mirar-la. I tot i que vaig anar a dormir més tard del que volia, a tres-quarts d'onze, avui m'he llevat la mar de fresc. La sensació d'estar treballant en aquestes primeres hores sense aquella son perpètua, és estranya. Em sento enèrgic. Aviam com evoluciona la jornada. Seria una putada fotre'm malalt a dos dies de marxar cap a Boston.

Ah, tinc un nou blog: http://hohesentit.blogspot.com

Fins ara