CURIOSITAT DEL PAS DEL TEMPS 1

És ben curiós això de tornar a un lloc que fotia anys que no hi naves. Em va passar aquest cap de setmana no l'altre quan vaig pujar a la
Cerdanya; després d'haver-hi viscut dos anys magnífics de la meva vida,
en tinc multitud de records i llocs a la memòria. La qüestió, però, és que des que vaig tornar
del meu exili cerdà, hi he posat ben poc els peus. Una llàstima
després, com deia, de tans records i tans moments. Però les
circumstàncies han estat aquestes i, per una cosa o una altra, hi he
tornat ben poc. Però el dissabte previ a les eleccions hi vaig tornar. Poc més de 24 hores, però suficients per recordar i retrobar.

I al que anava: la sensació de tornar al cap de bastants anys a un lloc que t'ha sigut ben habitual. Uns quants anys en aquest cas en són uns 7 o 8. I un lloc que t'ha sigut ben habitual no em refereixo a la Cerdanya en si. Em refereixo, per exemple, a tornar a passar per aquella carretera que feia cada dia per anar a treballar al càmping o a aquell carrer Escoles Pies de Puigcerdà que feia molts dies a l'hora de pati per anar a contemplar la Cerdanya des de la Plaça de l'Ajuntament.

De cop et trobes allà i tot segueix igual. Amb alguna petita variació, però tot segueix al seu lloc i el que veus és el mateix. Res ha canviat i en canvi el teu dia a dia, el teu entorn, la teva vida no té res a veure amb la de llavors. Bé, res tampoc, però tot plegat ha canviat i bastant. En canvi, al tornar a passar per aquella carretera o per aquell carrer Escoles Pies, et pots transportar de cop a 7 o 8 anys enrera i reviure aquells temps llunyans però alhora tan propers; llunyans pel que deia de com ha canviat la meva vida des de llavors i propers pel propi pas del temps, tan traïdor, i també, eslcar, pel propi motiu d'aquest text.

Fins ara