Calçotada i dilluns primaverals

Els calçots estaven molt bons. També les butifarres (la d'arròs era deliciosa!), però la vintena llarga de calçots amb romesco m'impedien que m'entrés gaire butifarra a l'estómac; només la vaig tastar. A l'hora dels postres, en canvi, semblava que la cavitat gàstrica se m'hagués eixamplat. Van treure tres braços de gitano immensos, sens deubte els més grossos que he vist mai: devien fer un metre de llarg! I també bastant amples, esclar. Un de trufa, un de nata i un de crema. El de nata no el vaig tastar (quin bon tall me'n fotria ara) i del de crema un parell de raccions així com també del de trufa. Realment exquisits els dos. Un dinar esplèndit, vaja.
Després de pair una mica l'abundant tiberi, partidet de futbol. Cinc contra cinc amb rotacions i en Pau de porter fix al meu equip rival. Una bona rissa tot plegat, molt divertit certament. Això sí, avui tinc lo cos una mica tullit.
L'anticicló, tot i esmorteir la bona visibilitat de la qual aquest hivern de domini dels vents del nord hem gaudit, ens va proporcionar un ambient assolellat i amb temperatures agradables; va ser el meu primer migdia de màniga curta. La màxima a Tiana, segons vaig comprovar al tornar a casa, va ser de 16.1ºC.
Pel que fa a avui, ens hem llevat amb una mínima de set graus, la més alta dels úiltims mesos; fotia bastant de temps que les mínimes no eren més altes de cinc graus. El cel està bastant ennuvolat des de mig matí, però tot i així l'ambient no és pas fred. Fa una setmana o, encara més, dues, un dia d'estratocúmuls, de núvols baixos, com el d'avui, la temperatura amb prou feines s'hagués acostat als 9 graus. Si a més a més hagués bufat una mica de vent, l'ambient hagués sigut gèlid. Avui, tot i el cel ben cobert i una mica de ventet a estones, arriba a molestar la jaqueta. I sembla que al llarg de la setmana les temperatures encara volen pujar més. Senyors, senyores: LA PRIMAVERA JA ÉS AQUÍ! Ara, sí.